Cristians màrtirs del segle XXI

La crueltat amb què són exterminats els cristians en ple segle XXI, hauria de moure la denúncia dels governs i la solidaritat amb aquestes víctimes que són assassinades pel fet de creure en Jesucrist. L’últim atemptat (conegut) ha estat la matança de desenes de cristians coptes, el diumenge de Rams, mentre celebraven l’Eucaristia.

També a Iraq, més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. A més, són molts els deixebles de Jesucrist que han estat crucificats o decapitats o bé abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam. I mentrestant Europa calla i mira cap a una altra banda. És una vergonya que estiguem assistint al genocidi de cristians davant el silenci del món civilitzat. Només el papa Francesc ha alçat la seua veu (també ho ha fet el president de les Corts Valencianes) per a denunciar aquest extermini dels deixebles de Jesús.

Fa tres anys, la revista Der Spiegel va donar a conèixer un informe segons el qual els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a l’Iran i des d’Aràbia Saudita a Afganistan i Somàlia. I fa només uns dies es va conèixer l’informe anual de l’organització Puertas Abiertas, que amb dades de 2016 confirma la persecució dels cristians. Segons aquest informe, 215 milions de cristians pateixen persecució alta, molt alta o extrema per raó de la seua fe. Amb enquestes realitzades en més de 50 països, Puertas Abiertas ha analitzat cinc àmbits de persecució: el privat, el familiar, el social, l’eclesial i l’estatal. Les conclusions d’aquest informe demostren que hi ha una persecució persistent i creixent dels cristians sota el règim de Pyongynang, una dictadura que ostenta el primer lloc en el rànquing de terror contra els deixebles de Jesús de Natzaret, seguit en segon lloc de Somàlia i després per Afganistan, Pakistan, Sudan, Síria, Iraq, Iran, el Iemen o Eritrea. Encara hui, i per a vergonya del món anomenat civilitzat, són milers els cristians que són martiritzats i centenars les esglésies destruïdes o incendiades.

El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca (bisbe) d’Atenes per als catòlics de ritu bizantí, va escriure un article (El martiri de la indiferència) on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: “El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts”. Per això el Patriarca s’exclamava així: “És una vergonya per a la comunitat internacional”. El gran escriptor i amic Joan Francesc Mira també feia un article (El Temps, 12 d’agost de 2014) tot fent-se ressò de l’escrit del P. Manel Nin.

El drama d’aquests germans en la fe, perseguits i assassinats, no té cap resposta immediata per part d’Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats en països on el cristianisme es troba en minoria. L’actitud del món civilitzat mostra l’oblit i el silenci, també el d’aquells que defensen les causes dels oprimits, que no alcen la seua veu per a denunciar aquesta situació. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant d’aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió? Els cristians martiritzats no són també víctimes?

A vegades s’han sentit veus, des de diversos partits polítics, per denunciar la islamofòbia que va escampant-se pel nostre món. Però, ¿per què no se senten les mateixes veus per denunciar la cristianofòbia? El silenci dels governs per la matança el diumenge de Rams dels cristians coptes a l’església de Sant Jordi de Tanta i a la catedral de Sant Marc d’Alexandria és una vergonya i una injustícia i també una burla als Drets Humans que proclamen el dret a la llibertat de religió. ¿Per què cap ajuntament no ha convocat una manifestació de rebuig per l’atemptat terrorista que ha matat desenes de cristians? I mentrestant el món “civilitzat” mira cap a una altra banda davant l’assassinat dels cristians.

Comentaris

Torrent
2.
Quan el franquisme empressonava i assassinava als "rojos", per als cristians eixos "rojos" no eren màrtirs.
El dret de llibertat religiosa es un eufemisme per a enmascarar la xenofobia d´aquells cristians que anaven a Amèrica, dels musulmans que anaven a Europa o dels jueus que anaven fora d´Israel.

La religió sempre ha anat acompanyada d´una implantació i apología de la mateixa (conquesta e imposició de la mateixa a les estructures de poder i les missions) i d´una recerca de les conversions.

Quan els fills d´argelins a França volen continuar sent àrabs (dient que son musulmans se les permet ser xenofobs amb la llengua i cultura franceses) es quan ve el problema. I no vingau dient que es pot ser "francés" sense parlar francés, sense menjar porc i sense beu-re ví, i menys odiant a qui ho fa. Per als musulmans el qui menja porc i beu vi, es un pecador. ¿S´ha d´acceptar nouvinguts que odien el menjar i el beure de la terra quels acull o que no es posen un nom francés i continúen noment-se amb un nom àrab? ¿Som nosaltres els xenofobs per no voler que vinguen?


L´odi que les religions escampen, soles genera odi, i áçó es el que veiem a Siria, a Irak, a Jerusalem, a Europa o Amèrica.

La persecució dels cristians a Siria o Irak, s´ha de parar, pero el concepte de mártir religiós no ajuda.

La concepció de mártir religiós es la d´aquell que ha mort practicant i defensant la seua fé, i mira per a on n´hi há màrtirs musulmans que es "sacrifiquen" i s´inmolen per la seua fe, matant a tots aquells "infidels" que poden.

Per a mí mártir, es aquell que mor o sufreix tortures o injusticies per no fer cap mal o per ajudar a altres persones per que no passen mal.

Es pot ser mártir sofrint discriminacions, pero mai practicant-les. Per a mi, son màrtirs aquells que han sofrit la persecució per part dels cristians, dels jueus o dels musulmans, i per desgracia en aquelles societats on més religiosos hi han, més discriminacions i persecucions es produeixen.

Les coses anirien millor a Siria o Irak, si n´hi haguera menys cristianisme i menys islamisme. I qui ho negue, sap que mentiría.


  • 2
  • 7
CGB ALGEMESÍ
1.

Estic totalment d'acord amb tot el que diu J.M.Bausset. No puc afegir cap cosa més. Individualment que podem fer? La denúncia? L'oració ? quina acció més?

  • 6
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat