Llàgrimes en la pluja

24 abril 2017 01:00h

No me n’he anat mai lluny. Vull dir lluny com l’emigrant que escriu Carta a casa, el poema de l’Ovidi Montllor. Visc a pocs quilòmetres del lloc on vaig nàixer. Per voluntat pròpia. I tot i així, tornar en primavera i omplir-me de l’aroma de la flor del taronger, o passejar una nit d’estiu pels carrers de la part vella i dir bona nit als veïns que prenen la fresca, em fa retornar a la cambra de la casa dels meus iaios, al berenar en l’albereda, als records d’algú que ja no sóc. He tingut el privilegi de passar uns dies en A Veiga, un poble de la província d’Ourense, en casa de les nétes de don Horacio, un home de doble ofici, practicant i mestre d’aquella contrada des dels anys quaranta del segle passat fins que va morir; un home que igual assistia un part que ensenyava de lletra. És la segona volta que viatge a Galícia. En el primer viatge, vaig sentir la pulsió de la fugida mentre visitàvem la costa da Morte. Era com una crida constant, el mar, una crida ferotge que t’avisava que hi havia món, molt de món, enllà. Una crida que no podies ignorar. Aquesta volta no hem eixit del Concello de A Veiga, format per més de trenta parròquies, que ací en diríem poblets, i la pulsió que he sentit ha estat la contrària, la crida de la terra, la necessitat de tornar. La xiqueta que ja no sóc és capaç d’imaginar la impressió que un paisatge així ha de causar en una ànima que es conforma: els boscos de roures centenaris, el terra entapissat de fulles, les pedres gegantines, el silenci vegetal que no és silenci, els prats verds, els pics emblanquinats, les estores de bruc que tinten de morat els turons, la serp que s’amaga entre les fulles mentre devora una granota, les papallones blaves, les papallones verdes que es confonen amb les fulles quan pleguen les ales i l’aigua, sempre l’aigua, com una benedicció a cada revolt del camí. Aquella criatura que se n’hauria anat en fer-se gran, tornaria per visitar el cementeri que envolta cada església, pujaria les empinades escales de pedra fins el campanar, contemplaria les muntanyes, sentiria l’esquellot de les vaques que trenquen el silenci i en baixar, llegiria els noms gravats en la pedra: Dictino, Crisanta, Liberata, Indalecio, Eudosia, Gerarda... I si, com jo, aquella criatura s’hagués fet escriptora, buscaria històries darrere d’aquells noms, imaginaria vides, treball. Tant de treball! En la foto de don Horacio que la família té a la lleixa de la llar, contemple un home cepat que fa un somriure a mitges. Duu un abric negre que s’obre com una capa, un cigarret en una mà i una clau de ferro en l’altra, la clau de l’escola. Solament que ara, la clau és el seu nom, perquè dir don Horacio en veu alta a la veïna de Requeixo fou com obrir el pany de la memòria. Ah, don Horacio, eu o coñecin. Mirava lluny, i mentre ho feia, mentre es perdia en els records d’antany, d’aquell temps en què plantaven lli per fer la roba de casa, quasi podies escoltar l’eco de la veu del replicant de Blade Runer: Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. I quan aquella dona que s’acostava als noranta anys ja ens havia explicat com collien el lli, com el posaven a remull en el riu durant nou dies i l’assecaven i l’apallisaven i el filaven, i el rentaven amb cendra per emblanquir-lo, la sensació que perdurava ja tenia paraules. Tots aqueixos moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next