On has passat la nit, passes el dia

24 abril 2017 01:00h
Font: Acistock

No dic jo que no siga habitual, però a mi no m’havia passat fins ara. Potser no freqüente els llocs adequats per a aquestes coses, però una cosa així s’hauria d’avisar a l’entrada, per anar un poc preparat. Clar, així, en gelat, a mi em va agafar desprevinguda i no vaig saber com reaccionar. Estar asseguda a la taula d’un restaurant i que la cambrera s’acoste a tu amb la paella en la mà per a dir-te “señora, ahora le sirvo, pero primero le presento su arroz”, què voleu, a mi em va deixar fora de joc.

Què li dius a l’arròs si vas a menjar-te’l? Per educació, vaig fer servir les normes i, mirant fixament el centre de la paella, li vaig dir allò d’“encantada”, però per dins els remordiments em podien. Vaja, que ja no vaig dinar a gust. A punt va estar de caure’m alguna llàgrima que altra i tot. Sort que la resta de la taula, com en tot dinar hui en dia, estava massa ocupada amb el WhatsApp i no es va adonar del meu calvari particular.

Amb el vi em va passar el contrari, no me’l van presentar i, clar, tractant d’intimar amb ell ja sols em va faltar cantar-li un bolero per sellar la nostra relació de parella. Tal volta li vaig cantar, no dic que no, que jo després de la segona copa ja puc signar autògrafs fent-me passar per Scarlet Johansson si fa falta. A propòsit d'això, presentar-me’l no me’l van presentar, però el cambrer que tenia a l’esquena tota l’estona es veu que ens veia futur a aquell vi i a mi perquè no va deixar d’omplir-me la copa durant tot el dinar. I a vore què feia jo? Són contradiccions d’eixes que arrastre de xiqueta. Coses que no em van quedar clares i continuen desconcertant-me encara un poc. Les mares i els seus consells contradictoris. Saludar tot el món, no parlar amb desconeguts i no agafar caramels de ningú. Si no coneixes i saludes, això és parlar amb desconeguts? I si no havia d’acceptar caramels de ningú, per què ella li n'oferia a tot el món? Bé, siga com siga, encara que entre aquell cambrer i jo no existira cap familiaritat, no podia negar-li el vi que tan servicialment m’oferia. Com dir-li que ma mare s’oposaria rotundament al fet que acceptara res de mans d’un desconegut. A més, sempre podia contrarestar-ho amb allò de “dar de beber al sediento” que en realitat era el que estava fent aquell home. Bé, potser sols al principi perquè després ja no era cosa de set, però tampoc és necessari donar tants detalls de la història.

En fi, són les conseqüències de quedar a dinar amb gent que penses que volia dinar amb tu quan en realitat amb qui volien dinar era amb el seu mòbil. Sols van apartar la mirada de la pantalla en el moment que van arribar les postres i tot per demanar una altra cullera per a compartir amb mi aquell pastís de xocolate que els meus malucs rebien amb una forta ovació només veure el plat damunt de la taula. Sort que aquella combinació de Monastrell i Syrah que ja portava per davant em va envalentir i em va eixir de l’ànima un “on has passat la nit, passes el dia”.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next