“Jo m’ho guise, jo m’ho com”. Sí, com ho llegiu. Aquesta pseudo-traducció del famós refrany castellà va aparèixer fa uns dies com a titular d’una notícia de la versió suposadament “en valencià” del diari Levante-EMV. Aquest no és un cas aïllat. L’esmentada capçalera maltracta de manera continuada la nostra llengua i, de pas, insulta els catalanoparlants. Citaré només alguns exemples en forma de titulars –quedeu advertits, lectors, que el que ve a continuació pot danyar la vostra sensibilitat–:
“Estona [Rato] declararà en el cas Nóos per videoconferència” (19.02.2016).
“Vaig Pelar [Pelé]: ‘El meu somni és veure un el Brasil sense problemes, sense corrupció’” (18.05.2016)
“Mànec [Mango] obri una megatienda [megatenda] de més de 1.200 m² a València” (16.07.2016)
“Acostades [Arrimadas] lamenta l’absència del Govern d’Espanya en el cim [la cimera] sobre el Corredor Mediterrani” (19.09.2016)
“Loteria de Nadal 2016: Un cinqué deixa 9,9 milions en el barri de la Va sernsanta [Fuensanta] de València” (22.12.2016)
“Alerta a Sagunt en trobar una magrana [granada] en unes obres” (14.02.2017)
El nostre repertori lingüístic té moltes expressions pròpies que, com el refrany de Juan Palomo, no tenen traducció directa –tampoc automàtica– al castellà. Se m’ocorre, per exemple, “Vergonya, cavallers, vergonya!” que va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat.
Vist el nul respecte que es professa a la llengua d’Ausiàs March, és vergonyant que Levante-EMV fóra el principal beneficiari de les ajudes de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per al foment del valencià en els mitjans de comunicació, amb 61.417,02 euros per a l’edició en paper i 34.269,25 euros per a l’edició digital. Aprofite per a recordar que la resolució publicada en el DOGV estipula que “les empreses beneficiàries han de complir amb el que estableixen els articles 16 i 19 de l’ordre de bases sobre les obligacions i la justificació de la subvenció” i una d’aquestes obligacions és la d’adequar-se a la normativa lingüística oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així doncs, cavallers directius del diari Levante-EMV: contracten un servei de correcció lingüística o una ciutadana emprenyada –servidora– cridarà al boicot, no sense demanar abans a la Conselleria que els reclamen les ajudes atorgades per incomplir les seues obligacions.
