Un club molt especial

Sóc membre del club valencià dels mal educats. No, la culpa no és dels meus pares, ni tan sols dels meus mestres.  La meua  inscripció en el club ha estat de manera gradual i voluntària i la subscric dia a dia amb coherència i determinació. 

Aquells que em qualifiquen de rústic, d’ignorant i de mal educat no aconsegueixen més que em reafirme en les meues conviccions, que puc resumir en una sola frase: vull gaudir de l’opció de viure en valencià el noranta per cent del meu temps. És, aquest, un dret a què no renuncie i que no solament inclou el de parlar en valencià, sinó el de consumir productes culturals, accedir a mitjans de comunicació i tindre accés a tots els servicis que m’ofereixen l’administració pública i les empreses privades. 

Aquesta opció no hauria de convertir-me als ulls de ningú en un xenòfob, en un fanàtic, un nazi, un “aldeano” o en un mal ciutadà de l’Estat a què tribute.

Com a membre del club dels mal educats, allà on vaig sempre salude amb un bon dia i una bona nit. Aquestes paraules són màgiques en el nostre petit país mediterrani, ja que aconsegueixen fer eixir de l’armari lingüístic desenes de professionals de la salut, de la banca, operaris de sectors diversos, així com dependents de grans i petites superfícies i botiguers de tota mena, els quals tenen com a llengua materna el valencià o tenen un gran coneixement d’ella.

En ocasions, ja saben, a qui no té faena Déu li’n dona, em pregunte perquè no tenen el valencià com a llengua vehicular en la seua relació amb els clients? I la resposta és simple: per desídia, per comoditat o per por al conflicte, ja que hi ha gent nascuda en aquest país o visitants regulars als quals els molesta la presència pública del valencià i no els fa cap vergonya atemptar contra la seua normalització. 

En contraposició a aquests intolerants, hi ha gent provinent d’altres parts de l’Estat i d’altres països que ha volgut aprendre i parlar la llengua del país i l’han fet seua.

Després de dècades en què el valencià ha estat present a l’educació per a infants, joves i adults i d’iniciatives com voluntariat per la llengua, no em crec que cap persona adulta menor de cinquanta anys nascut i resident al País Valencià siga incapaç de mantindre una conversa bàsica en valencià, la qual cosa em provoca una bateria de preguntes com: Per què hi ha oficines, establiments, on no sóc atès en valencià?  Per què en aquests llocs em miren per damunt del muscle com si fóra una versió valenciana d’algun personatge interpretat per Paco Martínez Soria? Es creuen que la seua llengua té un rang superior a la meua? És millor eina de comunicació?

No pretenc imposar res a ningú. Tampoc m’agrada que em vullguen convertir en una minoria al meu propi país ni que, emparats per les lleis que han fet gent que considera la meua llengua un simple accent de la seua o una eina ideològica perillosa, es creguen en dret a menystenir-me, burlar-se de mi i emmudir-me.

Demane un poquet de respecte, i al primer que ho demane és a aquell que, com jo, té el valencià com a llengua materna. Li pregue obstinadament que no malbarate el nostre patrimoni, que en tinga cura i que el defense, que el faça valdre. Només cal que, allà on vaja, desitge als presents un bon dia o una bona nit.

Mentrestant, continuaré militant en el club dels mal educats.

Comentaris

Juanjo Ador
6.

Ahir vaig veure a les notícies de la 1 que a València havien fet una manifestació demanant al conseller d'Educació que no tancaren classes en les les escoles concertades. Doncs bé: totes les pancartes que vaig veure, i em vaig fixar bé, estaven escrites en castellà, totes. Què passa, que a l'escola concertada li repugna el valencià? Doncs, per mi, que les tanquen totes i el que només vulga estudiar en castellà, que s'ho pague.

  • 0
  • 0
Maria Castelló
5.

Jo també sóc maleducada

  • 12
  • 0
Pilar Santos Peñalver Puçol
4.

La meua llengua materna és el castellà i sense renunciar a ella he fet del valencià la llengua amb la que visc i em relacione amb gran part de la família i del veïnat. Per tant jo també em considere part d'eixe club tan especial.

  • 25
  • 0
thor AZ alzira
3.
No entenc, encara que siga irònic, el massoquisme (sociològic, ben estudiat, encara que amb poca efectivitat) de l'autor, espill del caràcter acomplexat del valencià 'convençut' pels analfabets colonitzadors (posseïdors de 'la cultura') que, per menyspreu, gossera o incapacitat d'aprendre una llengua sense estat -el seu pitjor 'defecte'- (i també per a no cremar neurones 'inútilment', ja que, sent tan limitades, fan falta per a aprendre altres llengües 'útils', com l'anglés... que mai aprenen), creen mitologies anorreadores de la llengua ja minoritzada. La conducta que descriu l'autor no és de mal educat, sinó de MOLT BEN educat, i xenòfil, en un país normal, que no hi ha aquí.
  • 4
  • 2
Joan La Pobla Tornesa
2.

Jo també m'acuse de ser un maleducat!

  • 12
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat