Així s’expressava el P. Arturo Sosa, nou Prepòsit General de la Companyia de Jesús, amb motiu de la política migratòria del president dels EEUU. I és que la iniciativa de Donald Trump només crearà més tensió i més sofriment.
Una altra veu d’Església que ha denunciat l’actitud de Trump (que es repeteix a l’Estat espanyol amb les reixes de Ceuta i de Melilla) ha estat l’editorial del setmanari de l’arxidiòcesi de Mèxic, “Desde la fe”. Aquesta publicació advertia que la mesura de Trump, amb el mur entre Mèxic i els EEUU, va “contra els valors dels americans i dels cristians”. L’Església mexicana, en aquest editorial, ha qualificat de “traïdors” els empresaris mexicans que ajuden a construir el mur. La denúncia valenta i profètica d’aquest editorial presenta com a “immoral” qualsevol “empresa amb intenció d’invertir en el mur del fanàtic Trump”. L’Església mexicana denuncia fins i tot els accionistes de les empreses que vulguen construir el mur, acusant-los de “traïdors a la pàtria”, ja que col·laborar en la construcció del mur és afavorir “un projecte fanàtic”.
L’editorial acaba afirmant que “quan no hi ha un delicte provat, qualsevol deportació és una mostra de terror”, per la qual cosa el mur de Trump esdevé “un monument d’intimidació i de silenci, d’odi xenòfob per a fer callar la veu dels treballadors mal pagats i maltractats, de famílies desprotegides i de persones violentades”. Per això l’editorial del setmanari mexicà “Desde la fe” denuncia la construcció del mur pel fet que és “un retrocés dels anhels més nobles de la humanitat”, a més de ser, també, “el preludi de la destrucció dels valors de la democràcia i dels drets socials”.
Denúncies profètiques com la del setmanari de l’arxidiòcesi de Mèxic són les que fan més creïble l’Església, que sempre, com Jesús de Natzaret, ha d’estar al costat dels qui pateixen, per ser la veu dels qui no tenen veu.
Els gestos com el d’aquest editorial parlen més que les paraules i que els discursos buits i políticament correctes. És així com va actuar Jesús, denunciant la hipocresia dels mestres de la Llei i dels fariseus. I és que mantindre’s en silenci davant l’amenaça del mur de Trump, que vulnera les relacions entre els Estats i la pau, seria inhumà i anticristià.
L’actitud de l’Església diocesana de Mèxic de mostrar-se molt crítica amb les més de cinc-centes empreses asteques que tenen interès en proveir de ciment o en il·luminar aquest mur diu molt a favor d’aquesta Església, que també ha censurat la reacció tèbia de l’executiu d’Enrique Peña Nieto contra les companyies que volen participar en aquest projecte infame.
Cal recordar que el president Trump ha sol·licitat al Congrés dels EEUU més de 4.500 milions de dòlars del pressupost per començar aquest projecte. Si tenim en compte els 2.000 quilòmetres del mur que s’han de construir, aquesta empresa de Trump podria superar els 15.000 milions de dòlars.
Tant el president Trump com les empreses que volen l’adjudicació de les obres d’aquest mur haurien de recordar les paraules del papa Francesc quan ens demana construir “ponts i no murs”, ja que els murs exclouen i aïllen, mentre que els ponts fan possible el diàleg i la cooperació entre els pobles.
Com ha dit el professor Francesc Torralba, “tindre el valor d’acollir el foraster, de fer-li un lloc, d’aprendre de la seua saviesa i del seu viatge, és una exigència ètica, un gest que dóna qualitat humana a una societat”.
Cal vore els altres que són diferents, sense recels ni malfiances, tal com ens deia ara fa un any el papa Francesc en rebre el premi Carlemany, quan afirmava que “la cultura del diàleg implica un autèntic aprenentatge que ens permet mirar l’estranger, l’emigrant, el qui pertany a una altra cultura com un subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat”.
