El cognom de Salvem el Botànic

10 maig 2017 01:00h /

«Caldrà veure nàixer noves iniciatives ciutadanes». Així finalitza l’adéu de Salvem el Botànic. Recuperem ciutat. La coordinadora cívica pionera i més emblemàtica de València s’ha acomiadat aquesta primavera. Fa 22 anys que que un grup de persones es va reunir per primera vegada a l’antiga seu d’Acció Ecologista Agró, al carrer Sanchis Bergón, per oposar-se a la construcció d’un hotel en el conegut com a solar de Jesuïtes. Guanyada la guerra per conservar un paisatge històric, la plataforma es dissol. Tanmateix, el compromís dels seus integrants continuarà, com ho està fent, en altres iniciatives per fer possible un entorn urbà més sostenible.

La representació de l’adéu de Salvem el Botànic s’ha configurat en dos actes. Un comiat a través d’una carta pública i una necessària celebració ciutadana al Jardí Botànic de la Universitat de València, la qual va congregar centenars de persones. És imprescindible festejar les victòries per donar alè a les actuals reivindicacions. L’arquitecte Carmel Gradolí assegurava: «El poder és nostre i hem de seguir donant suport a iniciatives, alhora que continuar vigilants perquè les amenaces hi romanen».

Lluny de fer un discurs complaent, Gradolí va nomenar tot un seguit de batalles territorials obertes a la ciutat que perseveren gràcies a la ciutadania anònima que, dia a dia, treballa per un futur millor en benefici de tota la societat. «La gentrificació al barri del Cabanyal, l’assetjament de Natzaret, el genocidi a La Punta, l’impacte del Port, l'autovia del Saler que travessa el Parc Natural de l’Albufera, el Sidi Saler, l’Algarrobico valencià, la destrucció inútil de l’horta de Malilla o la preservació de la muralla àrab de la ciutat» van ser algunes de les assignatures pendents destacades per l’arquitecte com a portaveu de la plataforma.

El catedràtic d’Història Contemporània Pedro Ruiz, rector de la Universitat de València durant una de les etapes més intenses de Salvem el Botànic, va donar les gràcies a la coordinadora «per una doble raó». «En primer lloc, perquè la societat valenciana ha d’apreciar la seua lluita contra una operació especulativa dintre d’un espai de la universitat, per a tots. D’un espai de ciència, de cultura, de vegetació. Un museu viu i un lloc d’encontre i participació», en paraules sentides de Ruiz. A més, «en aquests temps de malenconia, és just reconèixer la tasca de moltes persones molt competents professionalment i infatigables». Va anunciar que destacaria només un nom, però després es va quedar al tinter. Era el de l’arquitecte Carles Dolç, el talent del qual ha estat clau a l'ADN de Salvem el Botànic.

A la festa hi suraven algunes ombres. Almenys tres. L’absència de l’alcaldessa popular Rita Barberà, qui havia promogut la construcció de les conegudes com «tres tristes torres»; el sabor agredolç de la solució definitiva: l’enderrocament d’edifici de l’Ajuntament de València a l’avinguda d’Aragó, emblema del govern local socialista, i també altres absències, com ara la dels representants de l’equip rectoral actual de la Universitat de València, dirigit per Esteban Morcillo, o l’alcalde de Compromís Joan Ribó. No era un acte de protagonismes, sinó un moment històric d’agraïment, celebració i suport a una ciutadania compromesa amb generositat. Tristament, una ocasió perduda per a totes dos institucions.

Cal que continuen les iniciatives cíviques per mantindre viu el cognom de Salvem el Botànic, Recuperem ciutat. Cal que neixen flors a cada instant.

next