L’altra dimensió

25 maig 2017 01:00h / Actualitzada 8 juny 2018 05:56h

Si ma mare fóra jove segurament seria allò que hui en dia anomenen una "it-girl". Combina ratlles amb estampats felins, flors i colors diversos com una autèntica professional però clar, això a punt de complir els noranta entra ja en altra dimensió. Més que preocupar-se per la moda, és estar en la fase de “tant em fa” una cosa com una altra. I fa bé. Així les coses qui sóc jo per a suggerir-li que millor aquesta brusa per a aquella falda que li vaig regalar si no vol que les papallones del “foulard” tiren a fugir en adonar-se de la barreja del conjunt? Definitivament, amb un grapat d’anys menys i vivint a Brooklyn aqueixa barreja no seria altra cosa més que fusió, per més que s’assemblara infinitament a confusió.

Modes, qui les entén! Els colors que fa uns anys es repel·lien ara passen a combinar a la perfecció. El negre i el blau marí durant molts anys van demanar ordre d’allunyament per passar a protagonitzar hui escenes d’allò més embafoses com si res.

Qui s’haguera atrevit a juntar el fúcsia amb el taronja per triomfar en una boda? Segurament ningú abans que no ho fera una d’Elles, però si Elles ho fan ja s’hi val tot. Ja és tendència! I si la tendència diu que has de jubilar al fons de l’armari els texans de la temporada passada encara que estiguen intactes per pagar cent euros per altres plens de forats, vas i ho fas. Sempre reservant els que han quedat en el purgatori del vestidor perquè de segur que algun dia una d’Elles s’alçarà inspirada i els tornarà a posar de moda. Jo per si de cas encara guarde un xandall d’aquells dels huitanta al qual més colors ja no li cabien. Mai no se sap! Clar que si de normal ja em van parar l’altre dia a l’aeroport per a fer-me un “control de sustancias”, què no em passaria si travesse l’arc de seguretat d’aquesta manera? 

Aquells xandalls amb efectes especials que no sols feien mal a la vista sinó que a més eren com portar un megàfon incorporat que anunciava la teua presència a cada pas. Xandalls amb "dolby surrond" però que lluíem  perquè eren moda, encara que ara vulguem destruir del nostre disc dur les imatges que certifiquen que allò no va ser un malson, sinó que va ocórrer realment. Amb tota seguretat les nostres mares ens estimaven moltíssim, però és comprensible que tinguem dubtes al respecte en recordar que ens deixaven eixir així al carrer. I si ja ho remataven amb un "coletero" ben fluorescent què voleu, això et marca de per vida.

Sempre he pensat que una de les millors coses de l’estiu és la facilitat per perdre la dignitat a l’hora de vestir. Amb tota seguretat que no aniria a comprar el pa al poble tan lleugera com vaig a la platja, però en vacances s’hi val tot. Hi ha moments del dia en què, fins i tot, li trobes sentit als tan desconcertants mitjons amb sandàlies. Clar que ja no sé si és cosa de l’ambient o de l’edat. Potser, com ma mare, ja he entrat en altra dimensió i, la veritat, no s’hi està tan malament.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next