El mateix dia que l’església catòlica commemora la festivitat de santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles, la comunitat internacional celebra, per iniciativa de les Nacions Unides, el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, causa impossible on les hi haja.
Santa Rita, a qui els pares casaren a la força perquè ella volia ser monja des de la infància, és també l’advocada de les dones que sofreixen violència, encara que la seua intervenció sobrenatural no és gaire eficaç, com no ho són les declaracions grandiloqüents dels governs ni els minuts de silenci, tan sentits, cada volta que hi ha una víctima d’aquesta lacra social. L’educació, la seguretat econòmica, la formació professional i la possibilitat que les dones agredides puguen viure del seu treball, independents i amb dignitat, serien mesures molt més efectives contra la violència de gènere, però exigeixen diners, planificació, compromís i treball, mentre que una cursa solidària o un minut de silenci són coses barates i entretingudes que, a més, poden ocupar uns segons molt emotius en qualsevol programa de notícies.
Per acabar amb les amenaces a la biodiversitat també serien més efectives, que els dies internacionals, algunes mesures coercitives contra les empreses que contaminen, desforesten, embruten, arrasen, cremen, roben i abusen dels privilegis que els concedeix la mateixa “comunitat internacional” que, tal dia com hui, pretén defensar la biodiversitat i harmonitzar-la amb les activitats industrials, econòmiques, agrícoles i turístiques: un objectiu que no assoliria ni santa Rita en els seus millors temps.
Al País Valencià, les amenaces contra la biodiversitat biològica són ben tangibles i les espècies en perill d’extinció en són moltes més de les podríem imaginar: hi ha una gran quantitat de plantes amenaçades, diverses espècies de peixos, molts arbres i moltíssims animalets. Només a l’Albufera, per exemple, corren perill les anguiles, els teuladins, les granotes, les sargantanes, els petxinots, els rats-penats o els llauradors, que poden desaparéixer en un període de temps relativament breu.
Celebrar dies internacionals de coses és una manera de tocar la flauta mentre no s’apliquen mesures efectives contra tot allò que amenaça la biodiversitat. Per desgràcia, els valencians podem donar lliçons de com es tiren els diners o, més ben dit, com van a parar a llocs o butxaques on no haurien d’haver anat mai, mentre els perills continuen sobrevolant el territori.
Mentre les depuradores continuen sent un negoci boirós que ha beneficiat delinqüents, mentre l’aigua dels nostres aqüífers continue bruta i sense l’oxigen suficient, mentre els incendis intencionats continuen castigant el territori, mentre els vessaments il·legals no siguen castigats amb severitat, mentre els projectes com el famós Castor continuen degradant la nostra costa i costant-nos uns diners que podríem invertir en projectes profitosos, mentre la responsabilitat de protegir el medi recaiga sobre els ciutadans que han de “reciclar” i estalviar energia per a sentir-se compromesos, mentre l’excusa de “mantenir llocs de treball” siga vàlida per a no respectar les normes mediambientals, només ens quedarà aclamar-nos a santa Rita de Càssia i ella, la pobra, ja té prou faena amb les dones maltractades.
