Per la desmilitarització de la serra d’Aitana

Encara recorde la primera vegada que vaig pujar a l'alt de la serra d'Aitana. Eren els inicis del segle XXI i els militars van obrir les tanques que habitualment romanen tancades i prohibeixen el pas a la societat civil fins al cim de la muntanya. Passava per allí la volta ciclista a Espanya, una de les poques cites que ens ha permés, als ciutadans dels pobles que envolten l'Aitana, trepitjar el territori on se situen els radars dels militars: el cim. Jo sóc de Sella, un poble xicotet als peus de l’Aitana. En l’imaginari de qualsevol persona del meu poble apareixen "les boles de l'Aitana", com un ens aliè i alhora proper amb el qual hem conviscut sempre però que desconeixem totalment. Moltes vegades ens hem preguntat, sobretot de xiquetes, què hi hauria dins d'aquelles boles, tan enigmàtiques, que coronen el cim de la muntanya més alta de les comarques d'Alacant, sobre les quals s’han explicat, fins i tot, històries relacionades amb els ovnis. Però, en molt poques ocasions, hem tingut l'oportunitat de comprovar-ho.
"Les boles" són només una part de la base militar situada a la serra d'Aitana des de fa més de cinquanta anys. La base, hui en dia ja en desús, va aterrar a l'Aitana com a conseqüència de l'acord bilateral entre l'estat espanyol i els Estats Units signat l'any 1953 en el marc de la Guerra Freda. Aquest conveni va suposar la construcció de tretze Esquadrons d’Alerta i Control arreu de l’Estat al servei dels Estats Units, dels quals l'Aitana era el número 5. La seua construcció es va acabar l'any 1960 i, quatre anys més tard, els Estats Units la van abandonar. No obstant això, la presència militar va seguir activa a la base fins l'any 2007, quan els militars la van abandonar i van concentrar els seus efectius als radars –és a dir, "les boles"–, que guien la navegació marítima i aèria de l'OTAN cap a Orient Mitjà i el Magreb.
La presència militar a l'Aitana ha sigut qüestionada constantment, s'han celebrat nombroses marxes per la desmilitarització i s'han dut a terme algunes accions per reivindicar i conscienciar la gent al voltant dels valors de la pau i el compromís amb el medi ambient. Les instal·lacions abandonades de la base estan en desús, davant l'evident inutilitat del seu ús militar, i podrien aprofitar-se per a iniciatives diverses que s'han proposat des de la societat civil: alberg juvenil, aules de formació de matèries relacionades amb la natura, espai per al foment de la cultura de pau, universitat de les muntanyes o instal·lacions per a guardes forestals són algunes d’elles.
En aquest context, diversos col·lectius de la zona han organitzat, per al proper diumenge 28 de maig, la XIV Marxa per la Pacificació i Desmilitarització de l'Aitana. L'any passat, els col·lectius van demanar, sota el lema "Aitana per la utopia. Volem la base per a la nova cultura", que se cediren les instal·lacions per a establir un centre universitari de l'entorn natural d'Aitana. És a dir, transformar l'espai en un centre formatiu que afavorira la vertebració i el creixement del territori que envolta l'Aitana i els seus habitants. Enguany, en una segona fase, es planteja la necessitat de l'abandó militar del cim i la transformació dels radars en un observatori astronòmic públic d’ús formatiu i social.
L'anomenada Universitat Internacional de Diània – Universitat de Les Muntanyes seria un centre, a més, no adreçat a una elit universitària, sinó centrat en una educació popular amb especial atenció per les persones més desafavorides socialment, un lloc d'acollida i celebració de debats, espai de reflexió, convivència i difusió del patrimoni de Diània. Una universitat pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora, gratuïta, en català i, per què no, autogestionada. Un centre a la total disposició dels ciutadans i acomplint el seu paper de servei públic. La iniciativa podria servir, a més, per a dinamitzar els pobles del voltant de l'Aitana, molts dels quals apareixen al recentment publicat llistat de pobles que desapareixeran en un futur no massa llunyà per despoblament.
Malgrat l'atractiu evident de la proposta, i com es podia esperar, els col·lectius han rebut ja dues negatives a la petició de donació de l'espai. D'altres, com l'Ajuntament d’Alcoleja (poble a què pertany part del territori de la base) i la Diputació d'Alacant proposen comprar-lo per a dur endavant iniciatives, com ara una residència per a la tercera edat o un centre de retir per als militars. Per a gustos, colors. Però, què volem els ciutadans i ciutadanes dins "les boles de l’Aitana"? Per què no prenem part per deixar d’imaginar històries d’ovnis i manifestem el que ens agradaria que fóra aquest espai de la serra que ens ha vist créixer i en el qual desenvolupem les nostres vides? Quins poden ser els guanys i els perjudicis de la privatització d’aquest espai enmig de la natura? I els de la seua autogestió per a projectes culturals, mediambientals, educatius i populars?
Potser és ara quan tenim l'oportunitat d'apoderar-nos i dir la nostra, abans que agents privats compren la base per donar-li un ús particular i ens tornen a negar l'accés a una serra que és de totes. Fem sentir la nostra veu i les nostres propostes per decidir què volem fer amb un espai que, se’ns dubte, podria donar peu a molts projectes interessants per al territori de Diània. Pensem l'Aitana i decidim nosaltres mateixes què és el que volem construir. El diumenge 28 tenim l'oportunitat de fer-ho en la marxa que partirà des del Safari d'Aitana fins al Port de Tudons. Per la desmilitarització de la serra d'Aitana!

Comentaris

JC Soriano Giménez
La unitat del Exèrcit del Aire destinada al cim de l'Aitana és l'Escuadró de Vigilancia Aerea EVA 5 Indicatiu KANSAS.
Les famoses "boles" són en realitat estructures per protegir els mecanismes de les inclemencies meteorològiques. Els militars són contínuament al cim i diuen que l'Aitana pot ser realment inclement, és el segon cim de la Comunitat Valenciana.
Els radars són molt grans i estàn contínuament en actiu, de construcció nord americana i italiana, el seu radi d'acció arriba fins a la costa argelina.
L'article em sembla fantasios i poc realista.
En resposta a JC Soriano Giménez
Ximo Benasau
9.

Fantasiós? Nosaltres estem damunt la realitat més verídica que es pot xafar, que es diu la terra dels nostres pares i iaios. Enhorabona Laia per tan altes, dignes i justes paraules!

  • 1
  • 0
Josep Maria Tegido-Mallart Espolla (Alt Empordà)
8.
Les instal•lacions militars escampades pel país són reflex d’una cultura bel•licista anacrònica i semblaria que tenen més una funció d’intimidació. A l’Alt Empordà és el que passa amb la Base Militar de Sant Climent Sescebes: pràctiques de morter que cauen a pocs metres de cases habitades; maniobres pels carrers i camins de pobles de la demarcació de Girona i iniciatives de soldats despenjant estelades que en el seu moment han acordat instal•lar ajuntaments dins el seu nucli són exemple d’incidents que poc tenen a veure amb la funció per la qual se suposa existeix un exèrcit. De tot plegat n’ha sorgit la iniciativa per part de la Diputació de Girona i de molts ajuntaments d’aprovar una moció per unes comarques gironines desmilitaritzades (http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/09/21/diputacio-girona-reclama-comarques-gironines/805222.html)
Però és un tema massa important com per deixar-ho en mans de la gestió política: des de la societat civil, dels veïns que en pateixen les conseqüències, dels qui valoren el Patrimoni Natural i Cultural o les potencialitats econòmiques i socials de finques hipotecades per la propietat militar, s’ha de participar en bastir un discurs que ofereixi sortida a tot el rosari de camps i instal•lacions que, confio que més aviat que tard, ens han de ser retornades.
I intercanviar les experiències diverses que ja existeixen en aquest sentit pot ser un primer pas.
  • 2
  • 1
JC Soriano Giménez
7.
La unitat del Exèrcit del Aire destinada al cim de l'Aitana és l'Escuadró de Vigilancia Aerea EVA 5 Indicatiu KANSAS.
Les famoses "boles" són en realitat estructures per protegir els mecanismes de les inclemencies meteorològiques. Els militars són contínuament al cim i diuen que l'Aitana pot ser realment inclement, és el segon cim de la Comunitat Valenciana.
Els radars són molt grans i estàn contínuament en actiu, de construcció nord americana i italiana, el seu radi d'acció arriba fins a la costa argelina.
L'article em sembla fantasios i poc realista.
  • 0
  • 2
Joan Almàssera
6.
Devolució! 1er.- sense posar en qüestió la persistencia de la zona de radars -dalt, al cim- és inconcebible que el Ministeri de l'Exèrcit preferisca el deteriorament irreversible de les seues bases -com acaba d'ocórrer a Aitana o va ocórrer a El Toro, per exemple- en desús abans que retornar-les als municipis on, en altres temps i altres contextos geopolítics, li va eixir gratis la seua implantació. 2.- de tota manera cal exigir la desmilitarització total de la serra, atesa la falta d'arguments sòlids per sostenir-la 3.- mentrimentre que se'ns deixe pujar -a excursionistes i ciclistes- els set kilòmetres d'ascens per més que siga comprensible el manteniment d'una zona de seguretat més petita mentre fan les maletes.
  • 2
  • 0
Ramon Ramon
Em sembla un article molt interessant per conèixer el nostre país, per saber com ens l'han malmès i com el podem endreçar més dignament.
En resposta a Ramon Ramon
Laia Sella
5.

Ramon és cert que desconeixem part de les lluites del nostre país, especialment les que els ha interessat que no s'escolten mai. Però trencarem el silenci ;) Gràcies

  • 2
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat