Efemèrides

Efemèrides, aniversaris, commemoracions... fixeu-vos si les dates són importants per als humans que al llarg de les nostres vides sempre les tenim ben presents. Tant és així que en Diari La Veu hi ha una columna diària dedicada solament a això. Per descomptat, no tots els esdeveniments tenen la mateixa rellevància per a tothom, i el fet d’evocar o, fins i tot, reivindicar uns fets històrics, sempre depén de qüestions com els valors, la ideologia, la identitat cultural o, fins i tot, el nivell de coneixements de cadascú.

Comptar amb una columna amb periodicitat quinzenal en aquest diari sovint implica que entre article i article es commemoren alguns esdeveniments sobre els quals voldria fer alguna reflexió. Darrerament s’han succeït algunes dates sobre les quals, al meu parer, caldria aturar-se.

Per exemple, el 15 de maig de 2011 –el 15M–, va produir un vertader sotrac en el sistema polític espanyol amb conseqüències en tots els seus nivells: sobre els partits polítics, el sistema de partits, la cultura política del règim del 78... Hi ha qui considera que dir això és una exageració, però sincerament opine que el moviment ciutadà que es va generar al seu voltant, de caràcter molt ampli, va incidir de manera clara i directa sobre les institucions polítiques espanyoles, inclosa la monarquia.

També el 24 de maig de 2015 té una transcendència política inqüestionable, especialment per a la societat valenciana. Després de 20 anys d’hegemonia del PP, arribà el canvi polític i els populars van ser expulsats del govern de la Generalitat, de la Diputació de València i dels principals Ajuntaments del País Valencià. Una «hòstia» de dimensions colossal, utilitzant la famosa expressió de la difunta Barberà.

Però durant aquest any se succeeixen més dates rellevants que em suggereixen profundes reflexions i sobre les quals voldria dir moltes coses, siguen encertades o no. Avance una efemèride: el Centenari de la Revolució Russa, un dels esdeveniments mundials més importants del segle XX. No sols pels deu dies que van estremir el món, en paraules del periodista nord-americà John Reed. No sols perquè, per primera vegada, l’autoorganització obrera triomfà i el socialisme deixà de ser una utopia, passant a ser una opció tan real per a les masses obreres com aterridora per als capitalistes, sinó perquè el seu impacte ha arribat fins als nostres dies. Jo sóc de l’opinió, com Rafael Poch, que la destrucció de l’Estat del benestar, que no és més que un acord entre classes, es produeix amb la desaparició de l’amenaça revolucionària. Com que les classes dominants han perdut la por, trenquen el pacte i comencen una ofensiva a favor dels seus interessos i en contra de la majoria. Ara per ara, ens trobem de ple en aquesta etapa de desmantellament de l’estat social i de retallades de drets i llibertats, d’aquí la importància de rememorar aquelles dates i fets d’Octubre de 1917.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat