S’hi busquen expertes

30 maig 2017 01:00h /
Artesana de la palma blanca del Camp d’Elx.

On són les dones és una iniciativa que denuncia la discriminació de les dones als mitjans de comunicació i exigix que es done veu i s’escolte les expertes del nostre país, perquè, en efecte, el món del qual s’informa és fonamentalment masculí. En l’estat espanyol, les dones només representen el 9% de les veus expertes que apareixen en les notícies, segons l’informe Monitoreo Global de Medios 2015. Això significa que som les i els professionals qui les invisibilitzem quan hem de donar sentit i context a les nostres històries, amb el biaix informatiu que açò comporta. “Qui acapara el temps de paraula, qui parla més, ostenta el poder,” afirma la filòloga María Martínez Lirola. I definix el món, afegiria jo.

Seguint l’exemple de l’Institut Català de les Dones, Emakunde i l’Associació de la Premsa de Sevilla, la Unió de Periodistes Valencians ha creat l’Agenda d’Expertes, un cercador que posa a la nostra disposició una base de dades on hi ha el contacte d’especialistes valencianes en un ampli ventall de disciplines acadèmiques i camps professionals, perquè puguem comptar amb les seues opinions, coneixements i experiències en els diferents espais informatius, de manera que les dones participen en l’explicació i comprensió dels processos individuals i socials als quals ens referim.

Marga Guilló Durà s’hi ha inscrit fa uns dies. Geògrafa i historiadora, consultora en desenvolupament local i turisme, activista en defensa del territori, filla de llauradors del Camp d’Elx. Part de la seua faena diària passa per visibilitzar el medi rural i concienciar en la necessitat de mantindre els seus valors i maneres de fer, donar suport i oportunitats a la seua gent i proposar alternatives sostenibles de futur. Des de l’Associació per al Desenvolupament Rural del Camp d’Elx, de la qual és directora tècnica, ‘treballa’ per complementar les rendes de la seua població (abocada a l’ostracisme i, a la fi, a desaparèixer) amb activitats econòmiques de turisme rural.

"S’ho mereixen. És gent meravellosa que ha tingut cura del territori i del paisatge, fent agricultura, fent ramaderia, mantenint les séquies per regar i els camins veïnals, mirant uns pels altres. Han patit molt per deixar-nos el més valuós que tenen, la terra. La terra passa per nosaltres i és de qui vinga després, ho hem aprés dels hòmens i les dones rurals; una herència cultural que han mamat dels seus avantpassats, que forma part de la nostra identitat col·lectiva i que hem de reconèixer, valorar i conservar. Hem de disfrutar del nostre territori i deixar-lo en bones mans,” explica.

Històries com la seua, i la de tantes altres que defensen les nostres cultures i territoris de les agressions de la modernitat, necessiten ser contades: d’una banda per situar les dones als espais que els pertanyen, per justícia natural; d’una altra, per construir mitjans de comunicació més igualitaris, plurals, democràtics; també per visibilitzar unes altres formes de ser i estar al món, perquè allò que veiem inspira la idea d’allò que podem arribar a ser, com assenyala l'analista del Women Media Centre, Carol Jenkins; i fins i tot per aportar noves visions i respostes que ens ajuden a comprendre i afrontar millor (o d’una altra manera) els reptes de les societats actuals, diverses, complexes, desconcertants.

Diu l’escriptora Marcela Serrano: “El dia en què l'home es va apoderar del llenguatge, es va apoderar de la història i de la vida. En fer-ho ens va silenciar. La gran revolució d'aquest segle és que les dones recuperen la veu”. Busquem-les i comencem a escoltar-les.

next