Persones de trellat han demostrat que l’ésser humà és incapaç de viure aïllat perquè les experiències vitals són inconcebibles sense el suport o la pressió d’un grup. Els partits polítics, els clubs esportius, les manifestacions, les processons, els col·legis professionals, les modes o les xarxes socials són alguns exemples que ho demostren. També està més clar que l’aigua que les nostres relacions, amb els altres humans i amb l’entorn, només es poden expressar mitjançant el llenguatge. Per això cada llengua, cada manera d’expressar les nostres idees, és una forma de veure el món, de tractar de comprendre’l i d’explicar-lo.
Una llengua és una concepció de la nostra forma de ser humans, una riquesa col·lectiva que hem anat acumulant durant milers de generacions i que ha anat evolucionant a mesura que el sistema de comunicació emprat pel grup anava adaptant-se al medi com un guant a una mà.
Fa molts anys, en definitiva, que les persones sabem que cada llengua és un món i, alhora, el sistema de comunicació més adequat per a explicar-lo. Per això, quan una llengua sobreviu precàriament, sempre a un pam de l’abisme on pot desaparéixer per a sempre, no és només un sistema de signes convencionals el que està en perill. El perill amenaça una concepció col·lectiva de l’existència, un model d’anàlisi de la realitat, unes normes que regeixen el comportament dels parlants i la seua relació amb l’entorn. Quan una llengua desapareix, retalla la pluralitat que caracteritza l’espècie humana, de la mateixa forma com, quan una espècie desapareix, retalla la diversitat biològica i amenaça l’equilibri de tot l’ecosistema.
Conte tot això, que no sé si he sabut explicar amb l’exactitud i la contenció que demana un assumpte tan difícil d’explicar i, alhora, tan fàcil d’entendre, perquè tal dia com hui, a proposta de les Nacions Unides, la comunitat internacional celebra el Dia Mundial del Medi Ambient.
Però resulta que la biblioteca del Cefire de Valencia celebra el Dia Mundial del Medio Ambiente i ofereix als docents del País Valencià uns quants “recursos educativos para trabajar en el aula”. Tot en perfecte espanyol. No crec que les persones responsables de la biblioteca ignoren que cada llengua implica una forma de veure el món, però sí que semblen ignorar que la nostra és una llengua minoritzada en el context global en què vivim immersos i que, en conseqüència, tant la llengua com els parlants necessitem sentir-nos protegits, com qualsevol espècie en perill d’extinció.
Ara, si ho saben i continuen ignorant la llengua i els parlants que encara ens expliquem el món en valencià, la broma només és comparable a la d’aquell autobús, precursor d’uns altres autobusos estrambòtics, que anava pels pobles valencians amb l’objectiu d’ensenyar les criatures a protegir el “mig ambient”. Anem aviats.