“La natura va esdevenir, en la percepció de la majoria, antagònica de la cultura i de la civilització en la història de les societats humanes que van descobrir l’agricultura i van construir ciutats. Aquesta dissociació entre humanitat i natura és un malentès, un error de perspectiva de conseqüències molt greus. Els humans construeixen contra la natura, per posar barreres als perills que provenen d’aquesta”. Ho argumenta l’ecòleg Jaume Terradas en la seua recent reflexió sobre l’evolució de quatre dècades d’educació ambiental a Catalunya. Malgrat els progressos en educació per a la sostenibilitat, el camí per integrar aquest concepte en l’actual model de creixement econòmic –encara ancorat en les directrius de la societat capitalista– és molt vulnerable i la consciència ecològica pot romandre en l’àmbit de les idees, la pràctica de les quals està frenada per l’enlluernament del consumisme.
Els riscos d’aquesta consciència declarativa davant el medi ambient van ser assenyalats pel vicerector de Cultura i Igualtat i catedràtic de Sociologia, Antonio Ariño, com una oportunitat per a obrir un debat social ciutadà sobre l’ecologisme, la participació ciutadana o la qualitat de vida actual i de les generacions futures. “Perquè no podrem eixir de la crisi amb el model de la construcció i el desenvolupisme”, assegurava Ariño en la inauguració de l’exposició El Saler per al poble, ara!, al centre cultural La Nau de la Universitat de València. Una mostra amb la qual “recuperem un passat gloriós de la ciutat de València per traslladar-lo al present i projectar-lo al futur perquè les ciutats han d’estar sempre alerta”, afirmava un dels comissaris, Tito Llopis, arquitecte de l’estudi Vetges tu. Aquest flash-back al·ludia a les mobilitzacions ciutadanes de les acaballes del franquisme que, malgrat la clandestinitat, van aconseguir paralitzar la massiva urbanització del front litoral del Saler amb el somni del turisme de sol i platja. “El que ara tenim és molt millor, infinitament millor, que allò al que ens havien condemnat”, reflexionava l’alcalde de València Joan Ribó.
El 3 de juny de 1927 la Devesa i el llac de l’Albufera s’integraren al patrimoni municipal. Ho recordava el regidor delegat de la Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, Sergi Campillo, qui no només va destacar la lluita ciutadana del Saler per al poble a la dècada del setanta, sinó que va reconèixer la complexitat de la interacció de persones i medi natural, com també la importància d’estudiar la seua biodiversitat. En aquest punt, Campillo va retre homenatge a la catedràtica d’Ecologia de la Universitat de València, Maria Rosa Miracle, recentment desapareguda, una de les grans estudioses dels ecosistemes aquàtics de l’Albufera.
“Recordar és reivindicar aquella mobilització. També és cridar l’atenció sobre la necessitat de romandre vigilants, perquè després d’aquell risc superat queden altres perills com han demostrat les manques d’aigua o les tempestes que destrossen el litoral”, afegia Ribó. De fet, des del comissariat de l’exposició del Saler –he tingut el luxe de treballar juntament amb quatre arquitectes excepcionals: Carles Dolç, Tito Llopis, Luis Perdigón i Felipe Martínez– hem volgut advertir, malgrat els ingents èxits ambientals, les assignatures apressants. Entre elles, la mobilitat de la CV-500, una autopista que desemboca en un parc natural, tot estrangulant el trànsit; la gestió hídrica i la disponibilitat d’aigua de qualitat; l’hotel Sidi Saler, nàufrag a domini públic marítim-terrestre o el manteniment d’un camp de Golf –i també un altre de futbol i una piscina– a l’entorn dunar del Saler al Parador de Turisme.
Avui es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient amb la ressaca que el president Donald Trump ha retirat els EUA –segona potència mundial en emissió de CO2– de l’Acord de París d’àmbit per fer front al canvi climàtic. Però podem mirar cap al nord europeu, on l’edifici ambientalista està construït amb bons fonaments. Brussel·les acull demà una jornada per parlar del Pla d’Acció per a la Natura, les Persones i l’Economia a fi d’aconseguir els objectius en biodiversitat en l’horitzó de 2010. Perquè aquesta és una fórmula d’èxit: harmonitzar els interessos de la societat i el medi ambient fent possible un nou model de desenvolupament econòmic innovador, sostenible i que tinga en compte conceptes tan allunyats dels neons com la justícia ambiental.
El Parc Natural de l’Albufera, que va celebrar el seu 30é aniversari en 2016, integra un patrimoni únic i emblemàtic. Alhora, és un laboratori real de confluència de recursos naturals i persones, que podria esdevindre una magnífica aula a l’aire lliure de potenciació de l’educació ambiental i d’estima dels valors del medi natural i la seua biodiversitat. Perquè “la nostra ridícula supèrbia d’espècie ens ha anat encegant davant un fet obvi. Nosaltres som natura”, subratlla Terradas. És moment, doncs, de connectar amb aquell esperit dinàmic i valent dels aplecs del Saler per al poble a fi d’assumir el nostre territori, de creure en el nostre paisatge. Una mobilització ciutadana que avui compta amb les noves eines digitals, les quals fan possible noves formes de participació, totes iguals de rellevants en benefici de la preservació ambiental i la convivència pacífica amb la natura. Aprofitem l’avinentesa de l’Albufera 3.0., inspiradora d’una renovada consciència col·lectiva de ciutat sostenible.
