Marcat per les estadístiques

La recopilació, l’anàlisi, la interpretació de dades socials, en resum, l’estadística, és una ciència matemàtica que ens ajuda a conéixer millor els comportaments de la societat, però quan a nivell individual restem fora de les xifres positives, de poc ens servix. La classe política i els mitjans de comunicació viuen massa pendents de les estadístiques i de les enquestes, i s’obliden prompte del drama personal de les persones.

Ara diuen que baixa l’atur. Però quan els darrers anys la teua única faena ha estat aconseguir un simple contracte laboral mentre continues pagant dues hipoteques, no t’importen gens ni mica les xifres de desocupació i els percentatges d’aturats per gènere o per franges d’edat, ja en tens prou d’anar encaixant els colps quotidians.

Les estadístiques et recorden que aconseguir treball en haver superat els quaranta-cinc anys és complicat; economistes de prestigi des dels mitjans de comunicació et diuen que t’han tirat del tren i que et resultarà pràcticament impossible pujar a un altre, si és que passa algú per la via morta on has quedat. He viscut la trista experiència de ser un aturat de llarga durada de més de quaranta-cinc anys. Un aturat a qui se li han esgotat la prestació d’atur i les altres ajudes. He eixit a la recerca d’un contracte laboral i no he trobat més que faena, molta faena, sense remuneració o amb escassa.

Sóc un veterà treballador del camp de la cultura i de la comunicació, dos espais que han patit la crisi d’una manera ferotge, però també els canvis revolucionaris que s’han produït i s’estan produint lligats a les noves tecnologies. Uns canvis que encara no s’han parat i que no sabem amb certitud cap a on ens portaran. Durant aquest llarg període que he passat travessant l’inclement desert de l’atur sense prestacions, he treballat més que mai. En la cultura valenciana sempre hi ha un espai buit a omplir i molta faena a fer. He fet de ressenyista musical i literari, he mantingut diverses columnes d’opinió setmanals en diferents mitjans digitals, he escrit un nombre important de pròlegs per a llibres, he fet de jurat en un bon grapat de certàmens literaris, he editat un doble cedé amb vint-i-tres cançons, he escrit llibres de contes, de poesia i fins i tot una novel·la, feia vint anys que no n’escrivia una! He editat un llibre amb una selecció dels articles que han aparegut en les meues columnes i un dietari que acaba de veure la llum gràcies a un micromecenatge. He picat textos a tant la pàgina, he fet de contacontes, de cangur d’una xiqueta de tres anys (no és la meua néta, però me l’estime com si ho fóra), he cuidat d’una anciana de huitanta-huit anys. Així que puc afirmar que he trencat el tòpic sobre l’aturat que es passa els dilluns al sol. Odie la idea de passar un dilluns al sol, i per aquesta i no per altra raó he acceptat col·laborar en tants i tants projectes a canvi de quasi res.

No descobrisc Catarroja si dic que és impossible viure de l’escriptura al País Valencià, amb compte: no he dit de la literatura, encara que la incloc, i més si la llengua que empres és el valencià. Per a dedicar-t’hi has de tindre una altra faena que et deixe el suficient temps i energia per a escriure, i jo he tingut quantitats immenses de temps i energies, però no una faena remunerada.

Ara, de colp i volta, al mig del desert he trobat l’oasi d’un contracte laboral, just quan les estadístiques amb la rotunditat de les matemàtiques afirmaven que no n’aconseguiria cap. Estic content de fotre les estadístiques. A mamar les estadístiques! Només espere que aquesta sobtada aparició trenque la dinàmica dels darrers anys.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat