Costera amunt

Diuen que abans només es feia costera amunt el mes de gener. Quan tens fills ja qualsevol mes és igual, però n’hi ha dos especialment costerosos: setembre i juny. Un marcat per l’inici de curs i l’altre pel final.

Fins fa uns anys l’arribada de juny portava platja, sol, gelats, la coca amb tonyina i les bacores per Sant Joan… I sí, per als qui tenim certa edat, també la imatge de Javi, Pancho i la resta de la colla, guitarra en mà cantant “del barco de Chanquete, no nos moverán”. Ara, la imatge de juny és la del tetris econòmic que has de fer per arribar a la fi del mes i, com diria Carmen Rico-Godoy, “no morir en el intento”.

Al pagament de les extraescolars que encara continuen has d’afegir l’extra de l’excursió de fi de curs, vestuari per als festivals de fi de curs, regalet de fi de curs per a les/els mestres, sopar de fi de curs amb els pares-mares de classe, cursets de natació, matrícula a l’escola d’estiu, matrícula a l’escola d’estiu complementària -ja que cada vegada el curs acaba abans i queden massa dies pendents fins l’arribada de juliol-. I tot això multiplicat pel nombre de fills que tingues i donant gràcies que no et toque, a més, graduació. Buf, em direu el que vulgueu però això de conciliar barat no resulta, en absolut, i la fi de curs, tampoc.

I així un curs rere altre i passant amb la mateixa rapidesa que les conquestes per la vida de Muñoz Escassi.

Realment hi ha coses curisoses en la fi de curs. La primera relacionada amb el vestuari dels festivals amb què els alumnes s’acomiaden dels centres. Els que no són pares potser no en són conscients, però fins i tot hi ha un tipus de sabatilla associada a la fi de curs. Sí, així com sona, existeix una sabatilla fi de curs que passa mesos a les prestatgeries de les sabateries esperant que arribe el seu moment. Cada any l’has de comprar, d’un color diferent, però la compraràs, sí o sí. – I tampoc no li la posaràs mai més, sí o sí-. Jo ja les demane així directament: “Per favor, unes sabatilles de fi de curs del 34 i unes altres del 32”. Si n'hi ha botes d’aigua i xancles de la platja, per què no havien d’inventar els mestres les sabatilles de fi de curs? A això li afegeixes també la samarreta, falda o pantaló corresponent més complements diversos –que seran dels xinesos, però també sumen– i llest. Després, el ball durarà, amb sort, minut o minut i mig, però tu hauràs fet la inversió corresponent. Ben mirat i tenint en compte el rendiment posterior, compensar molt no compensa, però… és fi de curs!

I com que és fi de curs, que no falten els regalets per als mestres –que no dic jo que no s’ho meresquen, de fet, alguns es mereixen que els posen un pis en primera línia de platja i tot– però, potser haurien d’anar revisant certes coses, no?, encara que només siga per solidaritat amb la resta del claustre. Vull dir que, hala, tot per a les tutores i els tutors! I, mentre, als pobres d’Educació Física o de Plàstica qui els regala alguna cosa? Lleig, també!

En fi, així estem, comptant les hores que queden perquè acabe el curs i fent comptes per sobreviure a aquesta fi de curs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat