L’oratge està tornant-se boig?

No sé si és cert això tan amanit que l’oratge està tornant-se boig. La veritat és que ramalades de demència sempre n’ha tingut. El canvi gradual que està patint el clima, amb un augment de les pertorbacions extremes, és el producte d’una crònica anunciada pels científics i, per desgràcia, ja una realitat constatable pels ciutadans.

A pesar que els primers símptomes que el canvi climàtic ja està ací són evidents, hi ha qui s’encaparra a negar-lo amb arguments que li ha regalat un cosí saberut mentre es feien un café. El problema és que aquest senyor és el president del govern d’Espanya i amb molt de sentit comú les diu de l’alçada d’un campanar no tan sols en el camp de la meteorologia, sinó de l’economia, de la cultura i en general de tots els temes de què parla. No sé si el llibre dels rècords té un apartat per a veure quin és el polític que més fal·làcies hi ha estat capaç de dir sense presentar la dimissió.

Alguns dels escolanets del senyor Rajoy, com ara el portaveu del grup parlamentari, el senyor Rafael Hernando, arriben a fer fins i tot acudits sobre la qüestió (s'ha de veure fins a quin punt té afició a fer acudits i comentaris plens de caspa aquest home), en concret l’esmentat afirma que ha estat vint-i-sis anys esperant el canvi climàtic i que no ha vist encara cap dels seus anunciats efectes. Al canvi climàtic, senyor Hernando, potser li passa com a les meigues, que no existen pero haberlas haylas.

Com que no hi ha canvi climàtic ni se l’espera, i això de la contaminació és una fal·làcia d’algun guru de l’apocalipsi, ja que es prenen decisions sota eixes premisses que han fet possible que en un dels països europeus amb més radiació solar es retallaren les energies renovables. Una decisió que després de passar pels tribunals ha acabat costant-li diners a l’Estat. No sé si algun periodista ha sumat els diners que en sancions a pagar diversos tribunals han imposat a l’Estat per les seues decisions arbitràries i injustes. Decisions que, en alguna ocasió, serviren per a sadollar la cobdícia d’alguns grups empresarials i, en d'altres, la set de revenja d’un sector de la societat situat al fons a la dreta.

Enguany, el darrer mes de la primavera ha desaparegut del calendari meteorològic. Aquesta desaparició ens ha portat la canícula estival que esperàvem a partir del 15 de juliol. L’inexistent canvi climàtic porta a les nostres terres un augment de la desertització, platges en retrocés i la desaparició de les estacions anomenades d’entretemps. I el govern, com aquells que ixen aquests dies a fer running a la una del migdia, sense samarreta, sense gorra, sense ulleres de sol i sense aigua, exposant-se, exposant-nos, gratuïtament al drama.

Per a Sant Joan s’anuncia una nova pujada inclement de les temperatures. Durant la vespra, alguns pobles valencians faran bous al carrer, i jo no puc deixar de pensar en aquestes pobres bèsties empaitades pel personal amb una temperatura que s’acostarà als quaranta graus. Toc, toc, hi ha algun valent a la conselleria o a l’ajuntament de torn capaç d’impedir-ho? Quan un animal caiga rebentat sobre l’asfalt, ens lamentarem, siguem aficionats o no als bous al carrer. Com ho faran també els nostres dirigents, que tenen una por cerval a les reaccions populistes i als titulars de premsa.

Cau el sol d’una manera vertical sobre els nostres caps. Mentrestant, l’espectacle, el trist espectacle de la seua ignomínia continua.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat