Incendis com ara el de la serra Calderona mostren ferides obertes en la natura. La imatge en gris i negre de les quasi 1.300 hectàrees cremades, més de 400 de parc natural protegit, revelen la destrucció de la biodiversitat d’aquesta muntanya, com també les mancances de prevenció de focs al espais valencians de més elevat valor ecològic. Tanmateix, el territori arrossega nafres poc visibles, però de profund impacte causades per l’ús de plaguicides.
El pròxim setembre es compliran 55 anys de la publicació de “Primavera silenciosa”, assaig pioner del moviment ambientalista, on la biòloga nord-americana Rachel Carson denunciava –sota pressions molt fortes– la destrucció causada, entre altres químics, pel DDT fins extingir del paisatge el cant dels ocells. Més de mig segle després i en disposició d’un enorme volum de legislació ambiental, podem contemplar com, cada dia, s’elimina vegetació carregada de vida de marges o mitjanes de carreteres, i també de jardins municipals, sobre els quals es polvoritzen productes, en lloc de fer una gestió més correcta, tot mantenint l’equilibri natural. Entre aquests destaca el glifosat, considerat per l’OMS perillós per a la salut per la seua persistència al medi i capacitat de filtració a les aigües.
En l’àmbit europeu, per exemple, entitats com ara SEO/BirdLife o WWF estan defensant que les denominades Superfícies d’Interès Ecològic (SIE) queden lliures de plaguicides. Les SIE són àrees reservades a la preservació de natura dins de les explotacions agràries amb l’objectiu d’evitar la fragmentació d’ecosistemes tot facilitant la seua continuïtat. Aquesta figura es va incorporar a la Política Agrària Comuna (PAC) el 2013; en conseqüència, els conreus de més de 15 hectàrees han de destinar el 5% de sòl a la protecció de biodiversitat i, per tant, serien terrenys on no es podrien aplicar químics.
El Parlament Europeu va plantejar una oposició ferma a la proposta de la Comissió Europea la passada primavera per tal de prohibir els químics en zones de valor ecològic. Hi ha molts interessos en joc i un model d’agricultura comunitària que beneficia els grans productors i les corporacions globals. Per aquest motiu, les entitats BirdLife Europe & Central Asia, European Environmental Bureau (EEB) i WWF EU han promogut la campanya ‘Living land’ a fi d’exigir una agricultura no solament més sostenible –generant menys emissions, residus, consum d’aigua o ús de químics-, sinó també més saludable i equitativa per a tots: persones, agricultors i medi ambient.
De fet, el retorn de població a les àrees rurals, juntament amb la represa d’activitats com ara l’agricultura, la ramaderia o l’aprofitament forestal constitueix una de les alternatives de futur per a evitar els grans incendis en l’àrea mediterrània, on les condicions tendeixen a empitjorar segons les prediccions de canvi climàtic. Al mateix temps, es pot optar per models de producció alimentària de proximitat, els quals afavorisquen economies d’escala menuda, seguretat i sobirania alimentàries en l’àmbit local i sent més responsables globalment.
