Impunitat

Acabe de llegir la darrera obra teatral de Pasqual Alapont, editada per Bromera. No sóc lector de teatre, ho confesse. No m’he sentit mai còmode amb un llibre d’aquest gènere literari entre mans. Preferisc asseure’m en una butaca i gaudir de la representació. M’he vist obligat a llegir-la perquè el director d’una revista m’ha demanat que en fera una ressenya. L’obra porta com a títol Demà podries morir. Un drama de gran actualitat en cinc actes.

Pasqual Alapont és un narrador amb una llarga trajectòria, té ofici, una veu i un estil personals i ha estat capaç de construir-se un llengua literària àgil i dinàmica que el fa connectar amb facilitat amb el públic lector. Trobe que és un magnífic constructor de personatges, de diàlegs i d'escenaris.

Alapont, a més de narrador, ha treballat també com a guionista, dramaturg, actor i director d’escena, la qual cosa el dota d’una experiència i d’uns coneixements importants per a després escriure una obra teatral amb una projecció eficaç dalt de l’escenari.

L’autor situa l’acció en un institut, agafant com a protagonistes un grup d’adolescents els quals, com la majoria de joves, tenen una gran passió per les xarxes socials.

L’eix sobre el qual gira l’argument de l’obra és el de la calúmnia, el fet que amb l’excusa de la confiança, del divertiment del grup, es falta al respecte al company d’una manera grotesca i gratuïta.

La lectura del llibre m’ha fet recapacitar sobre qüestions que d’un temps cap ací em vénen inquietant.

La fal·làcia, la injúria, la calúmnia, la caricatura esperpèntica, una vegada penjades en la xarxa, cobren una dimensió colossal quasi bé incontrolable, ja que aquesta actua com un altaveu que ho fa arribar immediatament a un gran nombre d’individus.

La calúmnia, l’atac a l’honor i al dret a la intimitat d’un individu no són qüestions banals, desfasades, ans tot el contrari: en una societat tan àvida de carnassa com l’actual, poden destrossar la vida d’una persona i conduir-la a la depressió i, fins i tot, al suïcidi.

La xarxa hi ha qui la utilitza, com jo mateix, per a intentar visibilitzar la seua obra creativa, ja siga un disc, un llibre, un curtmetratge, un treball fotogràfic, una obra teatral, etc. També hi ha qui entra en les xarxes per a ampliar el seu cercle d’amistats, per a compartir aficions.

Però hi ha també qui les utilitza per a vessar les seues frustracions, les seues fòbies, les seues mentides, el seu odi o la seua simple estupidesa i, sorprenentment, hi ha babaus que li riuen les gràcies i li fan de corretja de transmissió. Aquests individus van per les xarxes com un verro i amollen els seus excrements damunt de col·lectius i d’individus amb una impunitat que, a mi, personalment, em posa els pèls de punta.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat