Sororitat al Feslloch

Una de les coses que més em frustra del masclisme és l’enemistat entre dones. Des que naixem ens ensenyen a competir, a veure’ns com a rivals i com a enemigues entre nosaltres mateixes. Simone de Beauvoir sostenia que l’opressor no seria tan fort si no tinguera còmplices entre els mateixos oprimits. Així actuem quan ens enemistem i ens envegem entre nosaltres: com a còmplices del sistema que ens oprimeix i ens aliena a la seua voluntat. Un estratega com Napoleó (aquell per a qui les dones no som més que màquines de fer xiquets) alliçonaria dalt del cavall i amb el dit desembainat al crit de «divideix i venceràs!». Aquesta enemistat femenina és, al seu torn, una cortina de fum des d’on alguns homes s’excusen darrere del «és que les dones sou roïnes entre vosaltres mateixes». Quan una dona és violada, per exemple, el pitjor no és que un home li pregunte si tancà bé les cames o si havia begut alcohol. El pitjor és que la mateixa murga la pregunte una dona.

És per això, precisament, per quatre violacions i 23 abusos sexuals denunciats, que un festival de música suec, el Bråvalla, anuncià la setmana passada que cancel·larà la seua pròxima edició. Aquest cap de setmana jo també vaig assistir a un altre festival de música, el Feslloch. A la cua on repartien les polseres d'abonament, una xica abillada amb un braçalet morat –una mera cinta nugada, en realitat– em repartí un xicotet pamflet també morat. En ell s'hi presentava un col·lectiu de voluntàries, Punt Violeta. El seu objectiu era fer front a qualsevol tipus d'agressió masclista que poguera tindre lloc durant el festival. Oferien ajuda i protecció. Al quart de foli que m'havien proporcionat, detallaven les diverses maneres per posar-se en contacte amb elles: acudir a les voluntàries amb braçalet, a la paradeta de què disposaven dins del recinte, buscar les banderes que onejaven dalt de cada tenda de les voluntàries o trucar a algun dels tres telèfons que hi oferien. En veure que eren, igual que jo, assistents, vaig caure en l'error de compadir aquelles desventurades que no gaudirien del festival, afaenades les 24 hores. Com d'equivocada estava! Era ben bé al contrari! Qui no anava a gaudir del festival, si no fóra per la seua tasca, anava a ser jo. No era compassió, sinó orgull i admiració el que sentí per aquell grup de xiques, que havien perdut temps i energia a organitzar-se i procurar la tranquil·litat i la seguretat, no només meua, sinó de totes les assistents.

Aquesta iniciativa d’ajuda i protecció entre nosaltres mateixes és el perfecte exemple del que s’anomena sororitat. La sororitat –amb erra i no amb ena– significa percebre’ns com a aliades dins d’un món configurat sota el règim masclista. Sororitat és sumar i crear vincles entre nosaltres que ens permeten dur a terme accions específiques (com la del Punt Violeta) contra qualsevol forma d’opressió. Donar-nos suport mutu per a aconseguir l’empoderament generalitzat, individual i vital. Perquè, si un abús sexual a un festival de música al qual has anat amb la il·lusió de passar-ho bé ja és una atrocitat, no trobar ningú que t’ajude és com si abocaren més llenya a la inseguretat i la por que se senten en moments així. Diuen que no hi ha res que unisca més un grup que un enemic comú. En aquest cas, l’enemic no és l’home sinó el masclisme i això també cal recordar-ho. La sororitat ve de la mà del feminisme, és clar. Cap dels dos són independents de l’altre.

Igual que a les ciutats es denuncien assetjaments als carrers o als Sanfermins agressions entre la multitud, també n'hi ha als càmpings, als concerts i a les festes populars –per molt combatives o alternatives que siguen–. Jo mateixa he hagut d’escoltar (aquest mateix festival, al Feslloch!) com una amiga em contava que un xic s’havia apropat a ella i havia començat a repetir una vegada rere l’altra que aquella nit ell i ella follarien.

És difícil, és clar. La sororitat és un procés llarg a través del qual expulsem la veu dins de nosaltres que no fa més que desconfiar de cada dona del voltant. Al pamflet del Punt Violeta, dues frases ressaltaven en majúscules: NO ESTÀS SOLA i JUNTES FAREM NOSTRA LA NIT. Agraïsc a totes les voluntàries del Punt Violeta del Feslloch la seguretat que vaig sentir durant tot el festival i la inspiració que m'han transmès per a fer aquesta reflexió sobre la sororitat. Teniu raó: no estem soles.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat