De la macroeconomia a la microeconomia passant per l’economia del lliure mercat, economia planificada, social, oberta, tancada, verda, ecològica… La més actual, però, és l’economia circular, un nou concepte inspirat pels valors de la sostenibilitat que aspira al creixement i la competitivitat tot provocant el mínim impacte ambiental possible i reduint la generació de residus i emissions contaminants.
El concepte és jove i, encara, molt abstracte, ja que la ciutadania, tot i valorar els productes ecològics, “encara no és conscient dels grans canvis en el nostre estil de vida que haurem d’adoptar per assegurar el nostre benestar a llarg termini”, en paraules de Hans Bruyninckx, director executiu de l’Agència Europea de Medi ambient.
Des del 2015, la Comissió Europea aposta per estimular aquest model i alguns governs autonòmics han acceptat el desafiament i apliquen les directrius de l’economia circular per disposar d’estudis amb perspectiva de futur. Catalunya té estratègia pròpia i acaba de presentar l’anàlisi de la potencialitat i l’impacte de l’economia en els diversos sectors productius, elaborat per Lavola i finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. I l’Ihobe basc ja va presentar els primers resultats de projectes d’aquesta línia de treball el 2014.
L’executiu valencià, per la seua banda, i empentat per la preferència manifestada des del primer minut pel conseller de Compromís Rafael Climent, s’ha decantat per l’economia del bé comú. Recentment, la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ha signat amb la Universitat de València la Càtedra d’Economia del Bé Comú, sota la direcció d’un professor referent en la matèria, el catedràtic d’Organització d’Empreses Joan Ramón Sanchis Palacio, també director de l’Institut d’investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria.
L’economia del bé comú va ser definida pel professor austríac Christian Felber com a alternativa teòrica al capitalisme de mercat i l’economia planificada. Aquest model vol anar més enllà del PIB i els beneficis dineraris per comptabilitzar la riquesa i vol integrar el benestar de les persones i la preservació del medi ambient. D’aquesta manera, l’empresa també ha de presentar resultats relatius a paràmetres com ara la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides.
La col·laboració de les universitats públiques valencianes és fonamental per avançar en la definició de noves tendències com ara l’economia del bé comú o l’economia circular i la seua adaptació al territori autonòmic a fi d’incrementar la competitivitat i la innovació. Aquesta línia acadèmica ha d’anar acompanyada d’una diagnosi i de l’acció executiva per no córrer el perill de quedar-se en la teoria. La proliferació de càtedres finançades per la Generalitat Valenciana –com és el cas de la dedicada al canvi climàtic al si de la Universitat Politècnica de València– és una oportunitat de generar coneixement i nous valors, com ara la justícia social i el desenvolupament sostenible. Però governar a colp de càtedra té riscos. Les economies i les ecologies requereixen decisió política.
