Zombis

23 juliol 2017 01:00h

El fet ha passat un poc desapercebut, però aquesta setmana ha mort George A. Romero. Va ser el director de la primera pel·lícula de zombis en el sentit contemporani, Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents, 1968). Allí hi havia tots els elements que ara reconeixem en tants productes al·lusius: els morts que retornen de la tomba, la seua fam extrema de carn humana, el tret al cervell com l’única possibilitat de tornar-los a matar. No hi apareix per a res la paraula zombi, però ja sabem de què parlem. En els anys de la crisi, com acomplint una vella profecia, s’ha exacerbat la producció de sèries i films amb aquesta temàtica i no resulta difícil saber per què.

El zombi, el ressuscitat que assassina, amb la seua inmensa capacitat de provocar terror explica molt bé, metafòricament, algunes figures essencials per entendre el nostre temps: el racisme, la immigració, la intolerància. Mai com ara ens havíem sentit tan intranquils davant del fenomen de l’alteritat en la seua dimensió més feréstega i radical. L’altre ve a amenaçar-nos, a llevar-nos el lloc de treball, a interrogar-nos massa directament com a éssers diu que humans.

Romero va tindre la perspicàcia de materialitzar en imatges una difusa basarda que surava en l’ambient, aquella cosa que la seua societat llegia en els rostres aliens però no sabia posar-li nom. Després, molts altres han seguit el mateix camí: alguns amb èxit, altres provocant només hilaritat o commiseració. Poques vegades una figura com la del zombi, però, havia reunit amb tanta força significats comprimits. Per això, ara, el fenomen ha esclatat, s’ha fet omnipresent. Com deia el gran Forges, en un dels seus acudits: un tipus diu a un altre: “Acaben d’estrenar una pel·lícula i no és de zombis”. I l’altre contesta: “Quin rotllo, no?”.

A Romero el va perseguir aquell primer títol (de què va perdre els drets d’exhibició!) durant tota la seua carrera. Faria més pel·lícules de zombis i, com en l’acudit, també alguna que no ho era, però d’alguna manera s’havia posat en marxa una maledicció: ell ja havia dit tot el que havia de dir sobre el tema. Ingressava directament en la llegenda sense etapes intermèdies.

Ara que s’ha mort, crec que fem bé recordant aquestes coses. Com tots els qui posen nom a creences consuetudinàries, a terrors compartits, a dilemes globals, mereix un reconeixement sense arestes. Descanse en pau, George A. Romero. I, per favor, no s’alce de la tomba…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next