Dones que lligen dones

25 juliol 2017 01:00h
Les dones que lligen són perilloses

Les dones, quan moren, ho fan per sempre? Cite l'escriptora Dacia Maraini, que deia que les dones estan sotmeses al doble tall de la carn i de l'oblit. La realitat és que, gràcies al estudis de gènere, cada vegada menys. Tenim treballs que demostren com de necessària resulta la lectura feminista de la història, per exemple, Las Sinsombrero, un projecte transmèdia de RTVE per recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de les artistes oblidades de la Generació del 27, com ara María Teresa León, Concha Méndez, Rosa Chacel o Josefina de la Torre. Perquè hi ha una història que no està en la història i que només es pot rescatar agusant l'oïda i escoltant els murmuris de les dones, explica Rosa Montero.

Acabe de llegir Oso, de Marian Engel (en l’edició que va fer Impedimenta el 2015). Abans, Oculto sendero, d’Elena Fortún (Renacimiento, 2016). I he començat Al far, de Virginia Woolf (Edicions 62, 1996). Ho intercale amb poemes de Gloria Fuertes, Patti Smith, Adrianne Rich... Si només llig dones? Doncs, bàsicament. És l’única manera de compensar tota una vida de referències literàries masculines que han definit, des d’idees i valors sexistes i androcèntrics, com som i hem de viure, i de pensar-me, comprendre’m, expandir-me, construir-me i contar-me a partir dels relats de les nostres iguals, com diria la periodista i editora Carmen G. de la Cueva.

Les dones hem participat sempre de la història de la humanitat però la nostra acció i pensament no s’ha registrat ni transmès. Hem viscut en vicari, hem crescut i creat sense referents, perquè l'androcentrisme només crea models masculins, la qual cosa implica una ocultació simbòlica de l’experiència femenina. Ens han exclòs de l’esdevenir del món i de la seua explicació, ens han privat de conéixer altres formes d’ésser i d’estar, de construir una història pròpia. I llegir dones és un acte revolucionari i poderós, una manera quotidiana de resistir.

“Els llibres i les dones són perillosos. Al llarg dels temps i durant segles a les dones i als llibres ens han intentat fer desaparéixer amb violència. Ens han censurat, ens han controlat. Quan llegim, ens preguntem com ho van fer, quin era el sentit de les seues vides. I ens responen trencant mesures, la desmesura del seu desig. Se’n van eixir de mare com rius desbordats que fertilitzen la terra i som nosaltres la fertilitzades. Nosaltres, les modernes que rebutgem qualsevol subordinació al patriarcat, i elles, que ens ensenyen a ser lliures. Ens responen que no hem de conformar-nos-en amb poc, que hem de seguir endavant, que hem de jugar-nos-la, que hem d'escoltar amb atenció el que no podem deixar de ser,” escriu Elena Lasheras, de Librería de Mujeres.

Llegir autores suposa, a més d’un procés personal i col·lectiu d'autodescobriment i apoderament, posar en valor les aportacions de les dones al món de les arts, recuperar el llegat de tantes i tantes creadores silenciades i reparar la injustícia a què s’han vist relegades. El nostre coneixement del món parteix del que veiem, sentim, escoltem... I també del que llegim. Si acceptem que les dones estan absents del testimoni de les activitats dels homes i comencem a buscar-les, conéixer-les, escoltar-les, valorar-les, reviure-les..., començarem a escriure una verdadera història de la humanitat, amb les dones com a subjectes actius i creatius.

Encara conserves eixe espai on puguen parlar-te les teues pròpies veus, només per a tu, on pugues somiar? Llavors, subjecta't fort, no et soltes... Doris Lessing.

next