Un magnífic capvespre de platja esdevingut en un malson ambiental. L’estiu ens apropa al territori, ens transporta, sovint, a espais estimats de la infantesa, als paisatges que dibuixen la nostra identitat. Però, de vegades, aquest viatge al passat desemboca en una enorme desil·lusió.
Feia molt de temps que no passàvem per la carretera que circula al costat de la desembocadura sense aigua del riu Palància, regulat terra endins. I més encara, que no accedíem al camí paral·lel sense asfaltar. Vam deixar la fantàstica platja del Port de Sagunt a la nostra esquena i ens vam trobar amb un seguit d’abocaments incontrolats i altres misèries que feien veritable vergonya, com ara unes esgavellades construccions al bell mig del llit fluvial, pròximes al barraquisme. Dolor davant el menyspreu per la terra i la natura.
Responsabilitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Generalitat Valenciana o de l’Ajuntament de Sagunt, la zona que podria convertir-se en un magnífic espai verd és un autèntic femer. Però no hem de buscar culpables en les administracions i els polítics, la ciutadania, per acció o omissió, n’és còmplice i, molt malauradament, no mostra cap estima pel seu entorn, amb la qual cosa resultarà ben complicat que s’implique en la seua preservació.
Aquest disgust no és el primer. El juliol passat vaig descobrir amb estupefacció que el municipi de Canet d’en Berenguer ja era una enorme urbanització turística; ni rastre dels vells camins d’horta amb sèquies i tarongers que recorríem en bicicleta fa més de vint anys. I aquest hivern, a un ple de l’Ajuntament de Sagunt on es tractava la polèmica de la pedrera de Lafarge, vaig comprovar, una vegada més, que la defensa del medi ambient no està, ni molt més, assumida per la societat. Mentre l’explotació minera ha acabat amb una de les nostres muntanyes emblemàtiques de l’horitzó de Morvedre, l’alcalde Quico Fernández i la regidora Teresa Garcia, ambdós de Compromís, s’estan deixant la pell amb professionalitat per protegir el patrimoni ecològic de la muntanya de Romeu, tot suportant una violència injustificable dels treballadors de la multinacional. Ni tan sols han aconseguit el suport de la Conselleria de Medi Ambient, malgrat que actualment aquest departament autonòmic està en mans de la seua mateixa coalició política.
