L’autopista de peatge AP-7 uneix tota la façana mediterrània –França-Algesires– des de la dècada dels 70. El primer tram, Barcelona-Granollers, el van construir el 1969. El ramal entre Puçol i València, que travessa una de les poques hortes productives que queden a Europa, va ser inaugurat el 1974.
Precisament a les comarques de l’Horta i la Safor hi hagué llavors una certa oposició a la construcció d’aquella autopista. A la Safor, acabava de nàixer Pluja Teatre, un grup que va aconseguir una certa anomenada amb l’obra “El Supercaminal” que denunciava els efectes perversos de l’AP-7. L’any 1975 o 76, a Meliana ja vam organitzar unes Jornades –coses de l’època!– sobre l’ordenació territorial i la funció (des)vertebradora de segons quines infraestructures. Aquella setmana, ho recorde perfectament, la va cloure amb èxit rotund una representació d’“El Supercaminal”.
Fa més de 40 anys que paguem peatge per anar de València a Barcelona i a l’inrevés, però també a Gandia o a Dénia. L’empresa adjudicatària de la concessió de l’AP-7 deu haver tancat els balanços d’aquestes dècades amb beneficis astronòmics. Una concessió ara a les mans d’ABERTIS, que s’enfronta –alerta!– a una decisió estratègica per al seu compte de resultats. L’any 2019 s’acaba, finalment, la concessió de l’autopista i, per tant, es posa fi a la gestió privada. A quines mans revertirà l’AP-7? Qui en gestionarà l’ús? Deixarà de ser un negoci i passarà a considerar-se, per fi, un servei públic? Són preguntes que s’han de respondre amb criteris de política pública.
L’any 2012 ABERTIS estava controlada per dos accionistes de referència. D’una banda, Florentino Pérez –amo i senyor d’ACS, primer grup constructor d’Espanya i tercer d’Europa. De l’altra, La Caixa. Durant anys, ACS ha fet i desfet amb la impunitat política que aporta la llotja del Bernabéu. Al seu dia, Florentino ja va executar el “pelotazo” més gran de l’Europa Occidental amb la requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva. En acabant, va convertir-se en el màxim accionista de RETEVISIÓN, l’empresa que distribuïa el senyal televisiu per la península. De la mà dels socis de La Caixa, Retevisión va rebatejar-se com ABERTIS i sota aquesta marca van controlar els peatges de les autopistes que patim. Per si era poc, Florentino ha construït un imperi amb tentacles, per exemple, al Fòrum de les Cultures de Barcelona, a l’Hospital La Fe de València o Castor, a Vinaròs –amb indemitzacions de 1.350 milions a càrrec nostre.
El 2012, davant la necessitat de capital líquid, Florentino va vendre les accions d’Abertis (el 19 % del total) a la Caixa, sempre sol·lícita amb don Florentino. Ara, cinc anys després, l’explotació econòmica de l’AP-7 arriba, com dic, a la fi. En el darrer alè, Abertis ha rebut una OPA de compra per banda de l’empresa italiana Atlantia. El govern espanyol ha intentat vetar l’operació per raons de “defensa de l’interès general” –un concepte boirós en boca de neoliberals patològics, partidaris de la privatització dels béns públics. AENA també estava interessada en l’esmentada compra d’Abertis. Però, a punt d’arribar l’operació a rams de beneir, Florentino es mostra disposat a comprar el paquet d’accions d’Abertis a la Caixa i convertir-se en l’accionista únic de referència. Una operació inversa a la de fa 5 anys, en efecte. Tot això, a només 2 anys de la finalització de la concessió, fa més pudor que la gallinassa a l’horta. On és el negoci previst per ACS? Aquest és el més gran misteri des de la Santíssima Trinitat. El dimoni no sol fer res per l’amor de Déu.
Poc després d’aquelles Jornades de Meliana, la nostra colla d’almogàvers ardorosos va convidar Vicent Ventura a impartir una conferència sobre Europa i el model productiu que es configurava al País Valencià amb l’arribada de FORD, IBM, la Siderúrgia de Sagunt i la construcció de l’autopista. Recorde amb detall el sopar a l’ombra de la figuera del Xarco, entre Meliana i Foios. Ventura ens va deixar bocabadats en recomanar-nos que no férem massa soroll contra l’autopista, ja que, 40 anys després, podia ser “el carrer major dels Països Catalans”. No sé si pot ser un carrer major o dos atzucacs que es donen l’esquena, que ara no tinc les coses tan clares com llavors. Siga com vulga, la Generalitat de Catalunya i la valenciana, tan partidàries de la reivindicació d’infraestructures que no depenen d’elles com l’anomenat Corredor Mediterrani, farien bé de posar-se mans a la faena. El 2019 l’AP-7 serà una infraestructura pública. Jo almenys no vull pagar més!
