La Inquisició, que, amb diversos noms però amb uns objectius quasi idèntics, s’havia escampat durant segles arreu d’Europa i de les colònies, hauria d’haver desaparegut amb la Pepa, la constitució que les corts de Cadis aprovaren l’any 1812. De fet, va ser suprimida l’any 1820, però els inquisidors continuaren exercint la seua missió purificadora d’heretges i descreguts a partir de l’any 1823, quan els Cent Mil Fills de sant Lluís, que n’eren noranta-quatre mil, reinstauraren la monarquia absoluta sense despentinar-se.
Per aquell temps, el mestre Gaietà Ripoll, natural de Solsona, que va ser soldat durant la guerra del francés i va establir relacions amb gent perillosa que pensava, llegia i dubtava de tots els dogmes, havia obert una escola en una barraca que hi havia als afores de Russafa. Els xiquets d’aquella escola no deien “Ave Maria Puríssima” quan entraven a l’aula ni tenien l’obligació d’assistir a missa el diumenge i les festes de precepte i el mestre, que era vegetarià i portava els cabells llargs, com solien fer els maçons, va ser acusat d’heretge contumaç, perquè no va voler renunciar a les seues conviccions.
A pesar que la Inquisició havia estat dissolta, el bisbe Simón López havia instaurat a València una Junta de Fe, que també es dedicava a perseguir heretges amb la intenció de tornar-los al bon camí. Va ser d’aquella manera com Gaietà Ripoll acabà condemnat a dos anys de presó, primer, i a ser cremat en la foguera, més tard. Finalment, les autoritats decidiren demanar la partida de baptisme del mestre maçó a Solsona, perquè, si no era cristià, no podia ser acusat d’heretge. I quan els documents que demostraven que aquell home havia estat batejat arribaren a València, li confiscaren els béns, que devien ser escassos, i el tancaren, incomunicat i sense possibilitat de defensar-se, a l’espera d’executar la sentència.
El dia 31 de juliol de 1826, a la plaça del Mercat, que era el lloc habitual on els valencians celebraven les festes, els correbous i les execucions exemplars, el mestre Gaietà Ripoll va ser penjat d’una forca perquè això de cremar-lo no semblava una bona idea per consolidar la popularitat de la monarquia. Després, encara va ser depositat dins d’un bocoi on havien pintat unes flames simbòliques i passejat per la ciutat, abans de soterrar-lo fora del cementeri, “com si fóra un gos”, apunten alguns cronistes contemporanis.
Des d’aquell dia infaust, Gaietà Ripoll ha estat considerat com l’última víctima de la Inquisició, encara que, molts anys després, la jerarquia de l’església catòlica continua tractant d’imposar la seua visió del món als descreguts, els heretges i, en general, a qualsevol persona que no combregue amb els seus dogmes o, fins i tot, als que volen combregar en la mateixa llengua amb què es relacionen amb l’entorn. En els nostres dies ja no cremen persones, però sí que tenen la capacitat de cremar projectes de futur amb la col·laboració dels tribunals i d’alguns magistrats que ja no formen part del Sant Ofici, però creuen que el seu ofici els pot ajudar a convertir-se en sants.
