Qui dia passa, any empeny - 14 d'agost

14 agost 2017 01:00h

L’Església Catòlica, que no es caracteritza per la rapidesa amb què assumeix els canvis socials, va proclamar el dogma de l’Assumpció el dia 1 de novembre de 1950, quan ja feia segles que Elx celebrava la seua Festa. Això vol dir que els cristians han de creure que la Mare de Déu va pujar al cel en cos i ànima i que, per tant, a penes va estar morta uns instants: el temps que li costà pujar al cel. Gràcies a la proclamació d’un dogma tan inquietant, tenim l’oportunitat de veure el Misteri cada dia de Tots Sants, sense tanta calor com fa ara i sense les aglomeracions pròpies de la Festa per antonomàsia.

Aquesta nit passada s’ha celebrat a Elx la Nit de l’Albà, s’hi deuen haver disparat milers de coets i a les dotze en punt s’haurà “fet de dia” amb l’esclat simultani de centenars de palmeres. Hui, en la Vespra, que és la primera part del Misteri, s’escenificaran a la basílica de Santa Maria els últims anys de la vida terrenal de la Verge Maria. Després vindrà la Roà, també a mitjanit, una processó nocturna d’expiació, com moltes de les que es fan arreu del territori en Setmana Santa, que segueix un itinerari que evoca les muralles que protegien la ciutat en temps antics. Es tracta d’un altre acte multitudinari de signe molt diferent a l’Albà perquè cada penitent porta un ciri, però les flames no són festives sinó expiatòries.

Demà, la segona part del Misteri tancarà la Festa però deixarà oberts molts interrogants, molts misteris que encara no han estat resolts, a pesar que molts estudiosos, homes i dones, han dedicat una bona part de les seues vides a intentar explicar-nos-els.

Encara no sabem de ciència certa si el Misteri data de 1265, quan Jaume I va arribar a Elx i, com solia fer, dedicà una església a Santa Maria, o si va ser don Juan Manuel, senyor de la vila al segle XIV, qui el va impulsar. La llegenda més arrelada imagina una barca que transportava una arca amb la imatge de la Verge i el consueta –les instruccions per a la representació, la partitura i els textos– i que va arribar a una platja d’Elx el dia dels Sants Innocents de 1370. Sí que sembla cert que el consueta actual data de 1625 i està fora de dubte que el mestre Óscar Esplà és el responsable de la música del Misteri que podem escoltar en els nostres dies.

També va ser objecte de polèmica, sobretot fa uns anys, quan el blaverisme pretenia contaminar tots els àmbits de convivència dels valencians, la nota que acompanyava la imatge de Maria i el consueta. Hi ha qui assegura que la nota deia "Sóc per a Elig" i qui creu que deia "Sóc d’Èlice"... Només hi ha una cosa ben clara: el Misteri és un tresor d’Elx, una gran ciutat del sud del País Valencià, que, des d’Elx, s’ha convertit en un patrimoni de la humanitat, expressat en la mateixa llengua que parlava aquell rei conqueridor que va dedicar el primer temple de la ciutat a Santa Maria i que, ara mateix, tornen a perseguir els tribunals, els ressentits i els analfabets.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next