Lector de premsa

Cada dia, en endollar l’ordinador, dedique una part del matí a recórrer la xarxa buscant les darreres notícies que s’han publicat, així com els millors articles d’opinió que apareixen en blogs i en pàgines web.

En el meu recorregut diari solc defugir els llocs partidaris de teories conspiratòries de diferent índole (hi ha qui veu darrere de la caiguda de la fulla d’un arbre una intenció oculta de la CIA, del Fons Monetari Internacional o del costat fosc de la força) i de discursos que fan una forta sentor a odi. L’excés d’informació tendenciosa en un sentit o en un altre ens pot esbiaixar la mirada i convertir-nos en individus sectaris.

Confesse que sóc client habitual d’un seguit de signatures de les quals intente aprendre la seua manera d’exposar d’una manera intel·ligent una qüestió, desenvolupar-la d’una manera brillant i arribar a conclusions aclaridores.

De vegades no em cal anar saltant d’una web a una altra, hi ha alguns mitjans (com aquest mateix) i articulistes com els bons amics Francesc Viadel, Dolors Jimeno o Josep Manel Vidal que m’envien al whatsapp o al correu electrònic les últimes informacions i articles que han publicat.

Ja no anem a buscar la premsa al quiosc de la cantonada, el quiosc el portem damunt, i a més tenim accés a capçaleres de caràcter local, comarcal, provincial o regional que abans al quiosc no trobàvem. Recorde que fa anys vaig haver de desplaçar-me fins Almenara per a poder adquirir un exemplar del diari Mediterraneo que es distribuïa només a la província de Castelló.

En algunes ocasions, la curiositat que m’ha provocat un titular m’ha fet decidir-me a entrar en certes pàgines web. No patisquen, no m’he capbussat mai en el deep web. Són pàgines de diaris allunyats de la meua manera de pensar i de veure el món, amb el temps he arribat a la conclusió que és higiènic entrar-hi, ja que de sobte descobrixes com et veuen els de l’altra banda de la barricada. D’aquestes incursions solc eixir, ho confesse, amb mala llet, però també més reforçat en les meues idees.

Altres dies he ensopegat amb informació, no sé si qualificar-la de conspirativa, que m’ha arribat a posar literalment els pèls de punta, com ara l’anomenat Cas del bar Espanya (ho publica el blog Las cloacas del sistema), on s’acusa a un grup de polítics, empresaris i magistrats d’haver violat al llarg dels anys centenars de menors. No sé si tot o part del que s’explica és cert. Crec que el tema es mereix que la fiscalia investigue què hi ha de cert o de mentida en tot plegat.

En altres ocasions trobe com hui mateix una notícia que ens parla de la nostra indefensió davant del mal: «Segresten una model a Milà per a subhastar-la en el deep-web». «Un home la va enganyar amb la promesa d’una sessió de fotos, la va drogar, la va ficar dins d’una maleta i la va transportar cent cinquanta quilòmetres» (ho publica la web del 3/24).

El periodista escriu «que un home, uns homes... », en realitat unes bèsties depravades i malaltes que actuen amb una gran impunitat. L’ésser humà té un costat fosc que fa realment por, i si a més controla alguns ressorts del poder pot convertir-se en un perillós depredador dels seus propis congèneres.

Algú em dirà que aquesta no és manera de començar el dia, que tindre a l’abast tanta informació em fa més infeliç que feliç, crec que s’equivoca, és en informar-me que realment veig clar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat