Sèries: la revolució per capítols

I Love Lucy, està considerada la primera sèrie d’èxit de la història de la televisió. Emesa per la CBS a la dècada dels 50 (entre 1951 i 1957), es tractava d’una sitcom sobre la vida quotidiana d’un matrimoni. Només dos anys després, arribaria Bonanza (emesa entre 1959 i 1973) amb dues novetats: capítols d’una hora de durada i un espònsor principal, en aquest cas la marca de vehicles Chevrolet.

Des de l’inici de la història de la televisió, les sèries de ficció (estretament vinculades al món de la publicitat) han tingut una posició destacada a les graelles de programació, han aplegat davant l’aparell milions d’espectadors durant la seua emissió i han generat comunitats de milions de fans. Ara, en l’era de la disrupció, les sèries tornen a tenir un paper cabdal en la manera com consumim els continguts, però també en d’altres àmbits més materials.

Segurament, mentre estàs llegint açò tens a prop algun tipus de producte relacionat amb una sèrie. Els Simpson és potser un dels exemples paradigmàtics d’aprofitament comercial d’aquest format (un ninot de Lego, una tassa, un joguet, clauers, samarretes, fundes d’aparells electrònics…), generant tot un univers al seu voltant. Els Simpson encadenen, després de 27 temporades, símptomes d’esgotament i baixades importants d’audiència (27 milions d’espectadors a la primera temporada i només 4 a la darrera) però ni això, ni les crítiques ferotges a la FOX, la seua cadena d’emissió, eviten que any rere any es renove la sèrie. Ara, fins i tot, disposa de parc temàtic propi. La rendibilitat de l’univers ja ha transcendit la de la mateixa sèrie.

El parc temàtic d'Els Simpson no és l’únic cas de com una sèrie pot convertir-se en pol d’atracció turística, com en altre temps havia ocorregut amb les pel·lícules. Moltes ciutats i paratges estan buscant noves maneres d’atreure turisme des de la diferenciació i la qualitat. Per posar alguns exemples recents trobem Girona o Peníscola que van acollir rodatges de Joc de Trons, probablement una de les sèries que millor està explotant tot allò que l’envolta, mentre que Granada ha premiat la sèrie de RTVE Isabelper la projecció turística que ha oferit a la ciutat que, a més, ja compta amb itineraris inspirats en el programa. Un altre exemple d’afluència turística en el context internacional va ser Albuquerque on se situa Breaking Bad. A Nova York, Mad Men o Sex and The City també disposen de rutes turístiques amb els enclavaments de les sèries.

Tindre una gran comunitat al voltant d’una sèrie és el somni de qualsevol producció, però pot acabar condicionant-te la pròpia producció. Els darrers dies hem vist un exemple. Netflix (qui per cert s’ha quedat els drets de la propera sèrie del creador del Simpson, Matt Groening), va decidir cancel·lar una de les seues sèries originals, Sense 8, amb un final sobtat. Finalment la pressió dels seguidors de la sèrie (que tampoc gaudia de grans xifres de visionats) han obligat la plataforma de continguts a anunciar el rodatge de dos capítols extres per a tancar l’argument. Futurama és un altre dels exemples d’aquestes sèries “rescatades” pels seus acèrrims seguidors.

Assollir un èxit sense precedents amb una sèrie és complicat però una vegada aconseguit hi ha la tentació d’explotar “la franquícia” amb el risc d’esgotar eixe univers creat. Així estem veient com proliferen els spin-off, sèries que naixen d’un personatge o una trama i que allarguen la vida de la marca. Breaking Bad va donar pas a Better Call Saul o les properes setmanes s’estrenarà The Young Sheldon sobre la infantesa de Sheldon Cooper, el protagonista de The Big Bang Theory (que estrenarà paral·lelament nova temporada). En el seu favor, val a dir que la màxima de “segones parts mai no foren bones” no sempre es compleix i hi ha spin-off que igualen o milloren les seues matrius com The Good Fight (que prové de The Good Wife) o Boston Legal que va transcendir a la sèrie inicial The Practice.

Com veiem les sèries estan generant impacte en diferents àmbits mentre el seu consum no para de créixer. Segurament mentre mireu eixe producte relacionat amb una sèrie que heu trobat per casa, també us ve al cap eixe dia en què vàreu posar alguna excusa per quedar-vos a casa i mirar un capítol darrere de l’altre (Binge-Watching) d’eixa sèrie que ja no heu vist anunciada sinó que algú (un prescriptor) us ha recomanat.

És possible que després hàgeu fet alguna piulada i interactuat amb algú comentant la jugada, però no hàgeu mirat el capítol el mateix dia i a la mateixa hora. De fet això ara passa amb poques sèries, sobretot amb Joc de Trons, de matinada quan emeten el darrer capítol i les hores següents (mentre la resta intentem sobreviure lliures d’spoilers fins que podem veure l’episodi). La majoria de vegades la conversa es produeix sobretot abans de l’estrena i una vegada alliberada tota la temporada de colp quan arriben les crítiques precipitades i desmesurades (per a bé i per a mal) com el mateix consum que fem dels capítols.

Mentre tot això passa al món, l’HBO afronta el filtrat de guions i vídeos dels propers capítols de Joc de Trons si no paga 6 milions de dòlars que li exigeixen de rescat. El pagament l’exigeixen en bitcoins.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat