Obrim el navegador i teclegem la paraula màgica: “Turismefòbia”, així, en català. Fa un parell de dies que no he vist les notícies, què es courà sobre aquest tema en les darreres hores? La segona entrada que apareix, seguida de l’enllaç a l’etiqueta #turismefòbia a Twitter, és un article de La Directa. No, no és que Google els posicione dels primers, és que ja em té calada i sap que hi entre sovint. “Turisme sense fronteres“, es diu l’article en qüestió, i parla d’una plataforma que s’ha creat amb la intenció de lluitar contra la turismefòbia, “una de les principals xacres de la nostra societat”, en les seues paraules. Gràcies, uns altres salvavides com els del vaixell Defend Europe sobre els quals escrivia fa unes setmanes. Estem salvades.
Si seguim mirant els resultats del buscador, continuen en la mateixa línia que La Directa: el Diari de Girona, Nació Digital, Vilaweb, El Temps, El Periódico o Eldiario.es publiquen articles en les últimes setmanes en què apunten pros i contres del turisme i donen a entendre les raons per les quals part de la societat s’està mobilitzant per aturar un model de turisme que ens expulsa de les nostres cases. Apropiacions dels espais públics per empreses privades, augment desorbitat del preu del lloguer, impossibilitat d’accés a molts espais públics per la quantitat de gent que s’hi acumula, així com el lucre de grans empresaris combinat amb unes condicions molt precàries per als treballadors o el maltractament del medi ambient són alguns dels motius que s’amaguen darrere de les mobilitzacions que tenen com a finalitat acabar amb el model de turisme amb què compten actualment ciutats com Barcelona o Palma, i cap on camina també la nostra València.
Però a pesar de les raons més que justificades de les mobilitzacions, a la televisió no li ha caigut tan en gràcia com a la premsa escrita digital i en català: els qui defensen aquest canvi de model, són uns terroristes. Malgrat l’intent de criminalitzar organitzacions com Arran, qui intenta posar l’accent sobre la qüestió abans que no siga massa tard –si és que no ho és ja-, les televisions estan aconseguint l’efecte contrari: als militants de l’organització de l’esquerra els deuen estar fent palmes les orelles, i més de deu els aplaudeixen des del sofà de sa casa, per ser valentes i eixir a denunciar una situació que ja ens afecta a totes i no ens deixa viure amb normalitat. I creeu-me, paga la pena abandonar el sofà i passar a l’acció per no haver d’escoltar el senyor Rajoy explicant-nos que el turisme és part de la gran Marca España i que amb la turismefòbia estem donant una mala imatge a l’exterior. El súmmum de la ironia: que vinga Rajoy a dir-nos què hem de fer i què no per llavar la imatge de l’Espanya arrebossada de merda que ell mateix ens està deixant.
Alguns ajuntaments ja estan posant en marxa mesures per aturar l’allau de turistes que reben. Segons el baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona, els turistes són la principal preocupació dels barcelonins; per no parlar-ne de les Illes, on s’està convertint en una odissea agafar el cotxe per anar a la platja o on el personal sanitari no vol acudir a treballar per la impossibilitat de trobar un pis per llogar. Els que habitem València sabem que caminem en aquesta direcció i l’Ajuntament ja està prenent algunes mesures. En resum: les conseqüències greus del turisme no són cap invent de quatre joves independentistes.
No negarem que és aquesta una qüestió difícil de gestionar: qui no ha sigut mai turista en una altra ciutat? Però potser cal preguntar-nos quin model turístic hem anat creant en els darrers anys, quina dependència té la nostra economia d’aquest sector i, al cap i a la fi, qui s’emporta la gran part dels beneficis del turisme. I al senyor Rajoy haurem d’explicar-li que no ens interessa això de la Marca España. I que no, que els terroristes no són els qui defensen unes millores en la qualitat de vida de les persones que habitem les ciutats, sinó els qui, com ell, no ens deixen viure i ens volen veure ofegats mentre ells passegen en iot per les platges de Mallorca. Són les televisions de grups mediàtics amb interessos compartits amb les grans empreses turístiques d’aquest estat que es neguen a fer un periodisme de qualitat i mostrar-nos la realitat. Són els qui no tenen problemes perquè augmenten els preus del lloguer, perquè són ells els qui els cobren. Ells, sí, una de les principals xacres de la nostra societat.
