Qui dia passa, any empeny - 21 d'agost

Encara que a Carlet i Alzira els fidels celebren les festes patronals durant el mes de juliol, fa ja anys que l’Església Catòlica commemora tal dia com hui el martiri de sant Bernat i les germanetes que, segons la tradició, foren torturats fins a la mort el dia 21 d’agost de 1181, als afores d’Alzira.

Bernat, que abans de convertir-se al cristianisme era Ahmed ibn al-Mansur, va ser el segon fill d’una família rica, pròspera i culta que vivia a l’alqueria de Pintaràfecs, a l’actual terme de Carlet, i practicava la religió islàmica, com tots els seus avantpassats. Des de ben jove, Ahmed havia donat mostres de ser un bon negociador, un home que sabia parlar i convéncer i que respectava els veïns cristians, a pesar que eren un perill per a la pau del territori.

Després d’una missió diplomàtica encomanada pel rei moro de València, continua la tradició, Ahmed es va perdre quan tornava a casa i va anar a parar al monestir de Poblet, on els monjos el tractaren tan bé que es va convertir al cristianisme i es va batejar amb el nom de Bernat.

Quan tornà a Carlet, alguns anys després, el seu germà va considerar que aquella conversió era una vergonya per a la família, però les dues germanes menors, Zaida i Zoraida, es van sentir fascinades per les meravelles que contava Bernat sobre les excel·lències de l’única religió sense la qual la salvació no és possible i també se’n passaren a l’enemic.

Monestir de Santa Maria de Poblet, d'on va ser monjo Sant Bernat

En resum, Bernat i les germanetes fugiren de Carlet, passaren per Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar i, abans d’entrar a Alzira, que aleshores era una illa enmig del riu Xúquer, foren atrapats pels seus perseguidors. En aquest punt, les llegendes discrepen. Hi ha qui assegura que el moro que els havia de passar amb la seua barca els delatà. Però una altra versió diu que es pararen perquè Bernat va batejar les seues germanes amb l’aigua del Xúquer. Zaida va prendre el nom de Maria i Zoraida el de Gràcia.

En qualsevol cas, els tres foren martiritzats al lloc que ara ocupa l’església de Santa Caterina d’Alzira. Bernat va ser crucificat en una figuera o una morera i elles foren esquarterades a colps d’espasa o de punyal. Després, els assassins abandonaren els cossos, que foren mig devorats pels corbs i alguns altres carronyers, perquè, si els hagueren devorat del tot, no hi hauria relíquies...

Bernat i les germanetes són, per tant, tres sants valencians, de la Ribera del Xúquer, eclipsats, com tants altres signes d’identitat del nostre poble, per sants estrangers. Però Carlet i Alzira els veneren amb devoció patriòtica, en conserven una bona part de les relíquies, repartides també entre Poblet i València, i fa uns anys que han posat en marxa una 'Ruta Bernardina' –supose que 'Bernatina' en valencià– que comença a l’ermita del sant, a Carlet, i acaba a Santa Caterina.

Entre els misteris que no han pogut aclarir els especialistes en la vida de Sant Bernat i les germanetes n’hi ha un que crida encara l’atenció: com és possible que un ramal del riu Xúquer, que era propietat comunal, com és lògic, acabara convertit en un bon grapat de solars edificables que algú va inscriure al registre de la propietat. Potser si els resem amb la fe suficient, els tres germans facen, algun dia, el miracle de descobrir el culpable.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat