Paradís

Dimecres passat vaig dinar a Cal Paradís, a la Vall d’Alba, amb dos bons amics: Miquel Àngel Pradilla i Ramon París, de l’editorial Onada. Encara que semble un contrasentit, era un dinar de treball: rubricàrem la pròxima publicació d’un llibre que tinc acabat sobre Miquel Barrera, el xef que ens acollia.

Barrera, nascut en un mas, ha posat en valor els tresors gastronòmics que s’estenen al llarg del seu radi d’acció, aquest cercle imaginari de què la Vall d’Alba és el centre: les tomates de penjar d’Alcalà de Xivert, l’aigua de Benassal, les carxofes de Benicarló, el vi de les Useres i Vilafamés, les ametles d’Albocàsser, la tòfona de Morella, els bolets del Penyagolosa… Destil·lant el paisatge castellonenc als seus fogons el xef de Cal Paradís ha donat una lliçó de cuina quilòmetre zero i de respecte per una continuïtat culinària ancestral.

Com a emblema d’aquesta nova generació de cuiners valencians d’avantguarda (Camarena, Dacosta, Moya…), Barrera necessitava un llibre on s’explicara la seua història i se la incardinara en el relat complet de la tradició gastronòmica valenciana, que comença amb el Llibre de Sent Soví (segle XIV) –el primer receptari conegut d’Europa, conservat a la Universitat de València– i acaba amb la consideració de la Dieta Mediterrània (de què els valencians som socis fundadors) com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Modestament, he fet aquest paper i la pròxima tardor es publicarà.

Onada és una editorial ben interessant, una relació real entre aquests dos països –València i Catalunya- que tan sovint vivim d’esquena l’un a l’altre. El seu fons editorial excel·leix precisament en la matèria pròpiament gastronòmica: la col·lecció “La teca” posa en valor aliments i pràctiques arrelades a un territori, el nord del País Valencià i el sud de Catalunya, l’emblema més impactant del qual és l’olivera mil·lenària.

L’arbre que ha vist passar fenicis i cartaginesos, ibers i romans, àrabs i cristians és el més indicat per representar el rebost perfecte constituït per un grapat de comarques –el Maestrat, els Ports, la Plana…– on hem mantingut una manera de menjar sàvia i saludable. En el centre imaginari d’aquest rodal, Cal Paradís és un lloc on un dinar es converteix en una cerimònia sagrada i ubèrrima. Un llibre de luxe, ara, celebrarà tot això. Amb molt bon profit.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat