Amb Art al Vent

Embastes paraules, una al costat de l’altra abans de fer la provatura. Relliges i mires el text a l’espill. Observes si queden bé les pinces, les costures de les vores, les cises, la llargària. I quan trobes que la peça cau com toca, ho cuses tot ben cosit abans de llevar les bastes. Vinc d’un llinatge de teixidores. Brodava ma mare la dot, cosien les ties, sargien les besàvies.

Una iaia m’ensenyà a fer ganxet, les ties a cosir botons, fer vores i embastar, la mare a fer el punt de creu. Sempre he sentit aquesta activitat molt lligada a l’escriptura. Potser perquè mentre cosien, explicaven històries, verídiques o inventades, tant em feia. Històries. I perquè cosir una peça de roba, com escriure una novel·la o un relat, exigeix una sèrie de provatures i molta paciència.

S’ha de buscar la tela escaient, dibuixar els patrons en el paper, tallar el teixit, embastar les parts, emprovar, rectificar, cosir, tornar a emprovar... Per això l’altre vespre em vaig sentir com a casa quan vam anar a Gata de Gorgos, poble de la Marina. Presentàvem el llibre Entre dones, un llibre de relats col·lectiu de deu escriptores valencianes i, mentre en parlàvem al carreronet de la biblioteca, tot al llarg del carrer la Bassa voleiava l’art, ballaven els cobertors recosits amb paraules els uns, amb imatges els altres, tot fent de la tradició de penjar cobertors al carrer quan hi havia processó, una mostra d’art tèxtil contemporani.

És la XIV edició d’Art al Vent, una iniciativa consolidada, una fita del poble i la comarca en la qual, cada estiu, quan agost enfila la darrera quinzena, els balcons del carrer la Bassa de Gata s’omplen d’aquestes obres d’art arribades d’arreu del món. De la Xina, de Mèxic, de Bèlgica, de Polònia, d’on vulgueu.

Un jurat internacional de professionals de l’art tèxtil selecciona les obres que lluiran als seus balcons. I aquest any, mentre les llanes, el cotó, el lli, el tul i el fil de cànem i el de seda llançaven el seus missatges, delicats i sensitius uns, reivindicatius uns altres, parlàvem de literatura. I les nostres paraules, emeses amb passió, anaven a relligar-se, contentes, amb les teles i els fils i les llanes i tot. S’hi han quedat, a Gata. Teixint històries, amb fil i agulla i pinzells d’esporguim. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat