Qui dia passa, any empeny - 18 de setembre

18 setembre 2017 01:00h

Quatretondeta és un poble del Comtat on, ara mateix, viuen una miqueta més de cent persones. Abans de l’expulsió dels moriscos, que va despoblar quasi del tot la comarca, hi havia al poble més de quaranta focs, que s’apagaren quan aquelles famílies marxaren a l’exili forçat l’any 1609.

Les guies turístiques descriuen Quatretondeta com un poble pintoresc, situat al peu de la Serrella i a prop de les Agulles dels Frares, amb un clima fred, sobretot durant els llargs hiverns de les muntanyes valencianes de l’interior. Però, a pesar dels inconvenients, a finals del segle XIX hi havia dues escoles, una de xiquets, amb 27 alumnes, i una de xiquetes, amb 40 criatures.

No devien ser unes escoles mediocres, d'aquelles que ensenyaven a llegir, escriure i les quatre regles als xiquets i costura, urbanitat i Déu sap què més a les xiquetes. Perquè l’any 1924, Quatretondeta va ser el primer poble de la corona que tingué una alcaldessa: la senyora Matilde Pérez Mollà, a qui, naturalment, el seu poble va dedicar un carrer.

La vila també va ser el bressol d’un frare, Francisco de San Pedro, a qui devien conéixer amb el nom de Margarito, que no ha deixat un rastre fàcil de seguir o que, potser, només va ser un personatge de ficció.

Però el personatge més popular de Quatretondeta va ser, sens dubte, Rafael Pérez y Pérez, que va vindre al món tal dia com hui de l’any 1891. Pérez y Pérez va ser un escriptor prolífic que va publicar més de centenar i mig de novel·les, va vendre més de cinc milions d’exemplars, va ser traduït a una vintena d’idiomes i es va retirar al seu poble, on va morir el 24 d’abril del 1984, tranquil, sol i feliç, encara que no va escriure ni una sola paraula en la llengua del Comtat.

Pérez y Pérez era mestre d’escola i historiador aficionat. Va començar a publicar molt jove i no se’n conformà a escriure novel·les aproximadament històriques que tingueren una gran acceptació popular. L’editorial Juventud, que funcionava a Barcelona des del 1923, va publicar la major part dels seus llibres, considerats els precursors de la novel·la rosa, amb títols tan significatius com Inmaculada, Muñequita o Mariquita Monleón...

Després de la guerra, el senyor Pérez y Pérez, que era conservador i poc amic dels canvis i les revoltes, va ascendir al cos d’inspectors d’ensenyament i, després d’haver passat per poblets de Saragossa i Lleida, es va jubilar a Sevilla, als 67 anys, i tornà a Quatretondeta, on va continuar escrivint incansablement fins que va perdre del tot la vista, com Borges o Saramago.

Ara mateix, ben poca gent recorda els gran èxits de Pérez y Pérez, que va inspirar, per exemple, les historietes del Guerrero del Antifaz, de Manuel Gago, amb la seua novel·la Los cien caballeros de Isabel la Católica. Don Rafael va ser un personatge digne d’estudi, a qui van admirar, entre altres, Joan Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas. Però resultaria molt difícil que alguna editorial dels nostres dies s’interessara per la vida i l’obra d’un home que va conéixer la glòria i ara només és un record pintoresc, com els paisatges del seu poble.  

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next