Robotes

19 setembre 2017 01:00h
Paula, Cristina Navarro i la robot Pardi, en el Laboratori secret

Si et vas criar, com jo, amb dibuixos en valencià, de segur que et recordes d’Arale fent l’avió; sí, sí, aquella robot que semblava una nena, de cabells blaus i ulleres, enèrgica, molt ocurrent, amb una extraordinària habilitat per als càlculs matemàtics. Ara bé, quantes ginoides més coneixes? N’hi ha unes quantes: Pris (Blade Runner), Afrodita A (Mazinger Z) o Maria (Metropolis). Això sí, són infinitament menys que els androides i, a més a més, no són tan fàcils de recordar com C3PO. Encara que no ho creguem, el nostre imaginari és molt reduït i bàsicament masculí.

Pardi és una pardaleta cantora del planeta Multicolor, amb ulls que reboten i potes de fil d'aram. No li agraden les fulles, tampoc els arbres; sí les flors, també les mans humanes. De cartolina, suro i paper crespó, té tres servos al cap i a les ales, una placa de so i un altra d'Arduino. Ho explica la seua autora, Paula, de huit anys, en el Laboratori secret, el lloc més genial i feminista d'Elx, on es desenvolupa el taller Robotas. Parlem d’un projecte per a introduir les xiquetes en l'espai tecnològic, que busca empoderar-les més enllà d’inspirar vocacions tècniques i contribuir així a superar els estereotips i prejudicis sexistes que limiten les seues capacitats, aspiracions i decisions, el seu temps d’oci, les seues formes d’ésser, sentir i relacionar-se.

“La idea és que tinguen accés lliure a la tecnologia, experiències tecnològiques boniques i segures, que aprenguen robòtica i que apliquen este coneixement a allò que els parega interessant i important; que aporten la seua riquesa, la seua extraordinària creativitat i intel·ligència, innovant i construint una nova tecnologia on el gènere no marque els límits ni pose barreres,” explica l'enginyera tècnica industrial mecànica responsable de la iniciativa, Cristina Navarro Sánchez. I cita la sociòloga Judy Wacjman i el seu tecnofeminisme, segons el qual el fet que les dones no participen en informàtica i enginyeria afecta la definició mateixa de la tecnologia i els productes i els usos que se n'originen.

Treballen en grup, s'ajuden unes a altres. Laia, per exemple, ensenya a soldar Marina. Aprenen a programar els angles de moviment amb Cabeza de chorlita, un servo connectat a una bola de suro i ulls de led. S'inspiren en Amy Coromotico, una cafetera aficionada al paracaigudisme rotor i al ball extrem funk (MAE), entre altres creacions fascinants que em presenta Ángela. I experimenten; per moments passen dels seus projectes a jugar amb altres ferramentes. Cristina les deixa fer; li demanen consell tècnic, encara que tenen iniciativa pròpia i fan moltes coses pel seu compte. Se les veu autònomes, contentes, capaces..., com les nenes enginyeres del vídeo de GoldieBlox que es va tornar viral fa uns anys.

Dissenyar robots femenins és el repte, també l'excusa del taller: amplien, diversifiquen, enriqueixen el nostre imaginari, creen possibilitats i altres formes d’estar i fer... Mentre trastegen i es diverteixen, estan construint un món nou. Perquè, amb la tecnologia sola, no és suficient; com diria l'etòloga Jane Goodall, també hem de posar el cor.

next