Era un diumenge d’agost. Se’ns va fer la una de la nit provant-nos texans a la Levi’s Store de la plaça Times Square de Nova York. Una de les tantes “turistades” que hem fet quan viatjàvem en el mes d’agost i ningú més que nosaltres ens marcava els horaris. En eixir de la botiga i adonar-nos de l’hora que era se’ns va quedar una sensació estranya. Cap d’aquells hiperamables dependents enfundats en texans hiperajustats ens havia fet eixir del seu comerç perquè abaixaven la persiana. No érem mereixedors de cap tracte especial, sinó que simplement no tancaven, estaven oberts 24 hores. Sí, 24 hores, per si a les 5 del matí tens una urgència i t’has de comprar uns Levi’s etiqueta roja que no trobes per casa. No cal, no? Perdoneu l’anècdota personal, però és el que em va vindre al cap en llegir la notícia del Preacord per a reduir, per fi, de 63 a 40 els festius de lliure obertura comercial a quatre ciutats valencianes d’alta intensitat turística (València, Alacant, Torrevella i Finestrat) que fins ara tenien la total llibertat per obrir els 63 festius a l’any.

Els diumenges són per a descansar, o per anar a menjar-se la paella amb la família, i no per a comprar. Em semblava innecessari, és la meua opinió, esborrar el color roig dels calendaris dels comerços de les Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT,) com va autoritzar Mariano Rajoy en la seua primera legislatura. I per què no? Doncs perquè, mesures com estes, a qui beneficien és a les grans empreses, que poden permetre’s una obertura durant més hores i posa contra les cordes el xicotet comerç, ofegat per la baixada de les vendes, que no s’han recuperat des de la crisi, i pel creixement imparable de la compra online.

Sóc de l’opinió que el xicotet comerç s’ha de protegir perquè sense botigues de proximitat les ciutats estan mortes i, fins i tot, els mateixos grans centres comercials les necessiten per a generar trànsit de persones i, per tant, potencials clients. La protecció és una necessitat per a l’economia local perquè el que genera un comerç tradicional d’una ciutat es queda a la ciutat. Les grans superfícies en canvi tenen un altre règim de fiscalitat. Quan menys comerç xicotet hi ha, menys ingressos tenen les ciutats.

I no només això: els beneficis en creació d’ocupació i riquesa que auguraven els defensors de l’obertura en festius no s’ha aconseguit provar. Els experts en comerç urbà asseguraven que en una ciutat de l’estil de València, les vendes no han augmentat, sinó que s’han distribuït.

Celebre doncs que el maratonià procés de negociació de l’Observatori del Comerç, l’organisme consultiu del Consell en matèria comercial, entre la patronal de les grans superfícies, Anged, i les organitzacions del xicotet comerç i la Conselleria d’Economia arribara a un preacord entre els qui demanen total llibertat d’obertura comercial i els qui volen en canvi restriccions.

Però l’altre motiu de celebració és que, a més a més, posa pau a un sector en guerra, amb fins i tot processos judicials pel mig. La lliure obertura dels grans comerços en diumenges i festius ha generat tots estos anys una forta queixa dels xicotets per la forta competència i també dels grans complexes comercials de les àrees metropolitanes de les ciutats ZGAT, obligats a tancar portes diumenge quan les de la ciutat obrien.

Sense entrar massa en xifres, el cert és que el preacord autoritza així l’obertura en festius des del 15 de juny fins a la primera setmana de gener i implica la retirada dels recursos judicials que han portat als tribunals el conflicte de l’obertura en diumenge. A més, deixa la porta oberta a les grans ciutats perquè negocien un pacte más restrictiu que agrade encara més als interessos dels xicotets comerciants i treballadors. La Direcció General de Comerç té ara la tasca assignada de redactar el preacord i presentar-lo als integrants de l’Observatori en poc més d’unes setmanes amb la voluntat que s’aprove amb unanimitat o almenys sense cap vot en contra. Tal com van explicar els mitjans, totes les parts havien hagut de cedir per arribar al preacord. És el que té haver de seure a negociar, un verb que costa tant de declinar en alguns sectors econòmics. Ara bé, el principal repte per al xicotet comerç, i això donaria per a un altre article, és com adaptar-se als nous models de consum i no morir en l’intent. La pilota està en el seu camp.

Comparteix

Icona de pantalla completa