El principi de tot

22 setembre 2017 01:00h
Lugar de la Memoria, la Tolerancia y la Inclusión Social (LUM), a Lima.

Enguany s’ha estrenat la sèrie de televisió The Handmaid's Tale (El conte de la criada). Està basada en la novel·la homònima, de Margaret Atwood, publicada per primera vegada el 1985. Salamandra l’ha reeditat amb un pròleg de l’autora on diu: “Així comencem tots els que escrivim: llegint. Sentíem la veu d'un llibre que ens parlava”.

En la pel·lícula Abans de l’alba, els protagonistes escolten la cançó Come here, de Kath Bloom, a la cabina d’una tenda de discos a Viena, la ciutat on s’acaben de conéixer. Passen poc més d’un minut en un parell de metres quadrats, aïllats de la botiga, de la ciutat i del món. Es miren i s’estremeixen de cap a peus. De vegades, l’amor arriba així, com una gota freda.

(500) Days of Summer. Mirar algú als ulls. Mirar de fer-li entendre que ja no amb un diàleg que es podria traduir al català d’aquesta manera:

—Mai no vas voler ser núvia de ningú i ara ets la dona d’algú —li diu ell.

—Fins i tot a mi m’ha sorprés —li respon ella.

Ell insisteix:

—Mai no ho entendré. No té gaire sentit.

—Va sorgir. Sense més.

Una explicació detallada li faria més mal a ell i ella ho vol evitar. Ell, però, no es dóna per vençut:

—Això és el que no entenc: com va sorgir sense més.

—Simplement, em vaig aixecar un dia i ho vaig saber.

—Què vas saber?

—Doncs el que mai no vaig saber amb tu.

I la veritat arriba per a tancar la porta amb un cop de vent.

Ben avançada Loreak, dues dones afligides per la mort d’un ésser estimat —però que no tenen una bona relació— conversen en el llindar de la llar d’una d’elles. Parlen sobre si l’home a qui han perdut —el fill, el marit— enviava flors a una tercera dona o no. “Pensa el que vulgues, que nosaltres fem el mateix”.

Podria omplir desenes de fulls amb escenes de pel·lícules, de novel·les, de contes. De versos i de cançons. “Així comencem tots els que escrivim: llegint. Sentíem la veu d'un llibre que ens parlava”. De la representació de la vida. De quan la representació fa entendre la vida millor que la vida mateixa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next