Col·lectius feministes autònoms de tot l’Estat, des de Bilbao, passant per Palma, fins a Algesires, també de Mèxic, Suïssa, Alemanya, Argentina, Itàlia i Suècia, ens vam trobar fa uns dies a Elx per a coordinar la vaga general de dones del pròxim 8 de març. Calia pensar juntes, compartir experiències i estratègies, plantejar dubtes i aportar solucions creatives, crear formes de manifestar-nos pròpies, no només perquè se’ns vega i se’ns escolte: volem parar-ho tot.
No serà gens fàcil, suportem massa càrregues socials, però estem convençudes i motivades: hem de subvertir, hem de canviar el món. És per això que una de les primeres tasques que tenim per davant és ampliar el sentit de vaga general. No m’estranya, és el patriarcat, però pareix que els motius de les dones no són suficients per a convocar-la, i encara menys si només estem cridades a participar nosaltres. El model actual, de caràcter androcèntric, pensat des de i per als homes, no valora el treball reproductiu ni les nombroses i diverses situacions de violència estructural que ens afecten. Per tant, la nostra idea, i en això estem treballant, és resinificar-la, inspirades en exemples com Vaga de totes de Catalunya i altres mobilitzacions protagonitzades per les nostres avantpassades.
Per si de cas algú encara no té clars els motius pels qual totes hem de parar el pròxim 8M, vaig demanar a algunes companyes de la terreta que em digueren la seua. Els he recopilat ací per a col·lectivitzar-los: “Per dignitat. Les dones movem el món. No se’ns pot tractar com a ciutadanes de segona ni pensar que no valem res”, Yolanda García, 52 anys, Benidorm, cambrera de pis, activista de les Kellys. “No vull que em maten, ni em violenten, ni m’agredisquen al carrer, ni cobrar menys que un home, ni ser discriminada si em quede embarassada, ni haver de vendre el meu cos. Pararé per a canviar el món. Sense nosaltres, que som la mitat, sense nosaltres, no pot haver-hi una revolució”, Yolanda Candela Noguera, 37, Elx-Zuric, treballadora migrada, Marea Granate.
“Per reivindicar allò que considere just, ètic i necessari. No té sentit que nosaltres tinguem sous més baixos, menys visibilitat i oportunitats i més difícil accés a certs espais”, Lis Gaibar, 24, Alacant, periodista. “Les lesbianes, bisexuals, transsexuals hem de parar perquè ens vegen, perquè sàpien que estem ací, que existim, que tenim drets, que fem reivindicacions…”, Adriana Rodríguez, 52, Cali-Finestrat, Diversitat Alacant. “Per la necessitat de visibilitzar l’economia submergida, la precarització i feminització de molts sectors laborals. Necessitem crear espais, discursos i eines que arriben a totes”, Alba Hernández Tobarra, 22, Elx, estudiant, La Revolta anarcofeminista. “Visibilitzar-nos, posar el focus en el que fem, perquè som nosaltres qui sostenim el món. Per a visibilitzar la sobrecàrrega de cures i les dones que viuen situacions complicades, com les migrades”, Teresa Meana, 65, professora, Casa de la Dona, València.
“Per a mantindre viva la memòria de les dones treballadores, reivindicar les que ja no estan, que no es perda el contingut de classe i anticapitalista”, Eli Muñoz, 28, Benidorm, tatuadora, Tutifruti Kombat. “Perquè encara que tinguen una o més carreres universitàries, els professors també poden ser masclistes”, Helena Gutiérrez, 36, Elx, professora i escriptora, Red Musulmanas. “Estem fartes que no se’ns prenga seriosament i de l’hostilitat en les carreres tècniques”, Laura Lozano, 25, Elx, estudiant, Elx pel Dret a Decidir. “Perquè ens paguen el que històricament ens deuen, que és molt”, Marieta Romà Pinillos, 64, Alcoi, treballadora tèxtil, Col·lectiu 8 de Març.
No estan tots, és clar, però motius, com diu la cançó, ens en sobren. Pararem!
