La central nuclear de Cofrents pateix una fallada. Iberdrola, propietària de la instal·lació, informa el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), el qual emet un informe preceptiu. Els protocols es compleixen mentre les incidències es van succeint amb normalitat i creix la desafecció de la ciutadania davant els riscos per alta radioactivitat d’aquest sector de producció energètica per fissió. La planta de Cofrents va patir, la setmana passada, una incidència i, de nou, la maquinària informativa oficial –amb llenguatge molt tècnic, poc pròxim a la societat– es va posar en marxa.
L’alarma va disparar-se a Cofrents per un problema mecànic en l’acoblament d’una de les bombes al sistema auxiliar de purificació d’aigua del reactor –on es troben l’urani enriquit, el refrigerant o els elements de control. Va haver fum i hi van acudir els bombers, però no hi havia foc. Tot solucionat amb la desconnexió elèctrica d’una bomba i la posada en marxa d’una altra en substitució. L’incident va ser de nivell 0 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears, segons l’asèptic comunicat del CSN.
La fallada a la central de Cofrents durant una parada programada de l’activitat de generació elèctrica per a la recàrrega de combustible es va produir només 11 dies després de la presentació al MuVIM del llibre Txernòbil, Fukushima i la Central Nuclear de Cofrents, editat en la Col·lecció Debats per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Els seus autors, Raquel Montón, responsable de la Campanya d’Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace Espanya, i l’ecologista Francesc J. Hernàndez, professor del Departament de Sociologia de la Universitat de València, van alertar dels elevats perills de l’activitat radioactiva a l’interior de València, tot advertint que els sistemes d’emergència “no funcionen”.
El relat ecologista es manté dues dècades en l’apocalipsi, amb l’argumentari de les grans catàstrofes amb nom propi com ara Txernòbil o Fukushima, mentre la indústria nuclear apel·la a l’optimisme tecnològic. Enmig de les dues posicions oposades, la societat es troba cada vegada més allunyada d’aquest important debat, amb transcendència ambiental i econòmica. Són molt benvingudes iniciatives de diàleg obert sobre la qüestió nuclear com ara l’assaig de Montón i Hernàndez, gràcies al nou talant del Magnànim, comandat pel professor i escriptor Vicent Flor. I també decisions polítiques com ara l’aprovació pel Govern valencià de la Proposició no de Llei a les Corts perquè la Central Nuclear de Cofrents es desconnecte quan finalitze el seu període de pròrroga el 2021. Tanmateix és molt necessària una veritable participació ciutadana per a dir un adéu per sempre a l’energia nuclear, necessari i apressant. I, alhora, la posada en marxa d’un compromés pla de promoció d’energies renovables i d’autoconsum. Del contrari, l’eslògan internacional verd ‘Nuclears, no gràcies’ romandrà en la dimensió d’allò inassequible.
