Imagine que ja ho haureu escoltat: les enquestes són “fotos fixes”, serveixen per a dibuixar tendències més que per a fer prediccions i bla, bla, bla. La típica xerrameca. No confieu en elles. Les enquestes haurien d’utilitzar-se exclusivament com a eina d’investigació social, i per descomptat, sols hauríem de fer cas a aquelles amb una mostra vertaderament representativa, on s’han reduït els possibles biaixos, on el nivell de confiança és alt i el marge de error és pràcticament nul. O siga, aquelles que estan ben fetes (i costen diners!). Lluny d’això, les enquestes s’han popularitzat fins al punt que no tenen cap valor. Llevat que la voluntat d’aquells qui les encomana –i les paga– siga més ideològica que analítica.
Les enquestes dels mitjans de comunicació tenen, en línies generals, una clara intencionalitat política. Pretenen condicionar més que no pas entendre la realitat. En cas contrari, inclourien la fitxa tècnica completa dels seus estudis i s’abstindrien de fer projeccions i d’extraure conclusions amb marges d’error molt considerables. Per això, cal agafar amb pinces qualsevol sondeig, i entre ells, el que va publicar el Levante-EMV el passat 9 d’octubre.
Des de fa anys, és tradició que, en ocasió de la diada del País Valencià, aquest diari valencià publique una enquesta electoral autonòmica. La darrera determinava un augment de l’avantatge del bloc de les esquerres sobre el bloc de les dretes, amb un increment en la representació del PSPV i EUPV (a qui se li atribuïen miraculosament 6 escons front els 0 actuals) i una lleugera davallada de Compromís i, molt especialment, de Podem, qui es deixaria pràcticament la meitat de representants. Per la seua banda, el PP continuava sent la força més votada, tot i perdre un escó, i Ciutadans es mantindria igual. La mostra era de 750 –no sabem quin mètode de mostreig es va utilitzar– i s’havia recollit mitjançant entrevista –entenc que telefònica, encara que no s’especificava–, en les tres províncies –desconec amb quina distribució per territoris, perquè tampoc no apareixia– i amb un marge d’errada de +/− 3,65% per al total de la mostra.
Amb tots eixos elements, m’haureu de disculpar, però només veure-la vaig pensar que es tractava, primer, d’un exercici literari més pròxim al realisme màgic que a l’explotació de les dades estadístiques i, segon, d’un intent poc subtil d’intervenir en l’agenda política, condicionant l’actuació dels partits i modelant les preferències dels electors.
Si a mig termini la publicació d’aquest tipus de sondeigs és contraproduent per a aquell qui els encarrega −ja que les seues projeccions solen estar tant lluny de la realitat que es produeix una minva en la seua credibilitat−, al meu parer, aquesta pèrdua reputacional ja s’ha produït amb les enquestes realitzades per al diari El País i, a casa nostra, amb les enquestes llevantines. O és que han encertat alguna vegada en les seues prediccions? Clar que, possiblement, mai va ser eixe el seu objectiu…
