Desenvolupament rural, gestió forestal, adaptació al canvi climàtic i participació ciutadana. Aquestes són quatre de les claus per tal de previndre episodis d’incendis tan greus com ara els viscuts aquests dies a Galícia, Astúries o Portugal. Aquests sinistres, amb conseqüències mortals per a persones i una rellevant destrucció en biodiversitat, no es poden veure com una catàstrofe natural aïllada o imprevista ni com un succés sobrevingut, provocat de manera deliberada i aliè a la responsabilitat de les administracions.
Les desenes de focs i la pèrdua de vides humanes obliguen a una reflexió urgent i en profunditat sobre l’estat del medi rural a la península ibèrica. En primer lloc, per les conseqüències del despoblament i les activitats tradicionals –agricultura, ramaderia, etc– i, en segon, per la necessitat d’abordar la gestió del sòl i dels recursos forestals amb valentia, de realitzar un pla d’inversions i de començar a valorar els serveis econòmics i ambientals del bosc. D’aquesta manera, es fomentaria la implicació de la societat en la cura del seu territori, alhora que la seua participació en el sector.
A més a més, s’han de tenir en compte els nous patrons, sobretot, de pluja i temperatures, per a avançar cap a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. La sequera perllongada, de fet, ha estat un dels factors que han agreujat la incidència dels focs del nord-oest peninsular, com també la influència de masses d’aire tropical poc habituals.
El degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Monts, Eduardo Rojas, adverteix de les negligències en l’ús del foc de la ramaderia i l’agricultura, alhora que reclama polítiques d’autodefensa davant els incendis i una nova estratègia al voltant dels serveis ecosistèmics dels recursos forestals.
Tant és així que els boscos no només es poden convertir en eina per a controlar el foc, sinó també per a fomentar el desenvolupament sostenible en sintonia amb l’Objectiu 15 de les Nacions Unides, centrat en els ecosistemes terrestres o la lluita contra la desertificació, la degradació ambiental i la pèrdua de diversitat biològica.
Territoris multifuncionals
En aquesta setmana que s’ha commemorat el Dia Internacional de l’Alimentació, el 16 d’octubre, i que València –com a Capital Sostenible– acull la reunió anual i la Cimera d’Alcaldes del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, cal recordar que el Comité de Seguretat Alimentària celebrat a la FAO (Roma) la semana passada va aprovar un informe on es reconeixia l’activitat forestal sostenible com una peça imprescindible per a millorar seguretat alimentària i la nutrició.
Entre les diverses recomanacions, els experts insten a promoure territoris multifuncionals que integren els boscos i els arbres, com també polítiques sobre les contribucions, directes o indirectes, dels recursos forestals a aquesta matèria, vinculada amb la Fam Zero, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 2 de l’ONU a fi de d’acabar amb la desnutrició al món i d’impulsar l’agricultura sostenible, entre altres.
Resulta primordial retornar el protagonisme del bosc perquè el seu abandonament no es convertisca en un enemic per al desenvolupament, al contrari, ha d’esdevindre un aliat envers el canvi climàtic i en benefici de la conservació de la biodiversitat, la salut, l’economia sostenible i la seguretat alimentària.
