Matinaves molt encara que fora festa i no hagueres d’anar al col·legi. “Les ànimes es gitaran al teu llit si no t’alces i el fas prompte”, deien les dones grans. I tota la nit amb l’ensurt al cos i sense dormir. A vegades fosc, fred i trist; a vegades lluminós, estranyament calorós i viu.
La casa feia olor a moniatos i carabasses, cuinats al forn la vespra de l’1 de novembre; els carrers, als crisantems i clavells de la plaça del Mercat. A primera hora les campanes de l’església tocaven a missa.
Estrenaves la roba de la temporada tardor-hivern, com aquells leotards rosa amb flors de punt i la trenca grisa. I la lluïes, no sempre orgullosa, davant les amigues per a veure quina era la de més estil i opulenta.
El poble s’omplia de gent. Paseo amunt, Paseo avall tot el matí. L’alegria de retornar i de trobar-se amb els sers volguts vius; la tristesa de retornar i trobar a faltar els absents.
Anaves al cementeri a visitar la família, encara que ja hi havies estat amb la mare el dia d’abans per a arreglar els nínxols. I d’adolescent, per la nit, per a escoltar les històries de Paco, el cura. Passejaves tranquil·lament pels carrers, comentant qui havia faltat durant l’any. Les morts joves sempre causaven impressió. Buscaves les tombes més antigues i els panteons més grandiosos i ornamentats; la fosa comuna on deixaven les persones suïcides i les no batejades. I te n’adonaves de quina estava sola i oblidada.
Dinaves tardíssim putxero a ca l’agüela amb les germanes, els cosins, les ties, els cunyats… que vivien fora. I torrijes de postres! Reies, discuties, parlant del succeir diari a la comunitat, de si a tal li ha passat açò i a tal altra allò… Escoltaves l’agüelo contar i plorar la guerra.
Contaves i aprenies llegendes, tradicions i costums d’abans. Com la que diu que per Tots Sants no s’havia d’eixir de casa perquè et podies quedar cega, i molt menys del poble; o la de gent que arrancava a córrer descontrolada, perdent el barret, quasi la vida, després d’escoltar veus del cementeri.
La nit arribava abans. Algun ciri es quedava encès. I llavors el silenci ho ocupava tot.
