Quan la tensió social es convertix en ansietat individual

2 novembre 2017 01:00h

Estic convençut que aquells que no prenen decisions i es deixen dur amb submissió com uns membres més del ramat humà i aquells que viuen en la ignorància són més feliços que aquells als quals els abellix dur les regnes de la seua vida i que aquells altres als quals els atrau saber què passa al món.

Són, fins i tot, encara més feliços, si això és possible, quan la societat passa per una prova d’estrés que la tensa, ja siga per qüestions provinents de l’eix social com de l’eix nacional. Alça un líder la bandera com un guia turístic i la gent darrere seu, d’una manera gregària, el seguix.

Si ets d’aquells que es fa preguntes i busca respostes per a crear un relat sobre el que està passant amb arguments sòlids, et veuràs de colp i volta dalt d’una muntanya russa emocional i presenciaràs sorprés com cauen algunes màscares. La hipocresia banal i tolerable que fa que puga funcionar una societat oberta i inclusiva deixarà pas a una hipocresia crua, interessada, fal·laç i propensa a reforçar un bàndol o l'altre.

Mentre dura la tensió, com un drogoaddicte, consumiràs tota la informació que trobaràs al teu abast, sense sospitar que potser el mitjà o mitjans siguen portaveus, més o menys encoberts, d’alguna de les parts. L’estrés i la tensió social t’atraparan i els nivells de la teua ansietat començaran a pujar. Estaràs nerviós i excitat, dormiràs malament, discutiràs amb el teu veí i amb la teua companya de treball, a qui, tot d’una, has vista convertida en una lacai d’interessos ocults.

La ignorància no serà la solució, tampoc la tan anomenada equidistància. Cal trencar amb fermesa amb els dogmes i prendre una posició escèptica, dubtar o, almenys, posar en quarantena titulars de premsa i les afirmacions dels professionals de l’opinió. Cal tindre un poc d’empatia i situar-se en el lloc d’uns i, després, dels altres. S'ha d'agafar una mica de distància i veure el problema en el seu conjunt. Cal ser radical i anar a l’arrel de tot l’assumpte. S'ha de saber qui és realment cadascun dels protagonistes: si és un mentider, un corrupte, un lladre, un fanàtic, un manipulador o un psicòpata social.

D’aquesta manera, pot ser que recuperes el seny i pugues relacionar-te amb els altres sense desconfiar de tot allò que diuen. Els ignorants continuaran igual de feliços, ells mai no erren. Ja veus, hi ha coses que no canvien mai.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next