Comença l’any i m’adone que he deixat de complir amb aquell ritual que tan m’agradava d’estrenar agenda. No negaré que haver d’anotar de nou tots els telèfons a les pàgines finals resultava d’allò més fastigós, però també tenia la seua part reconfortant. Eixe minut en què sols tu tenies el poder de decidir si aquell contacte continuava amb tu o quedava relegat a l’oblit.
D’alguna manera, estrenar any afegia renovar no sols intencions, sinó també afectes. Calia guanyar-se continuar mantenint espai a la nova agenda i per consegüent a la teua vida.
Ara tot pot acabar amb un simple clic a la llista de contactes del mòbil i ja. Eliminar en definitiva, però resultava més líric de l’altra manera.
Era una forma més d’esborrar allò no desitjat i d’obrir les portes il·lusionada a la incertesa que suposaven aquelles pàgines en blanc.
Estrenar agenda venia lligat a estrenar projectes, somnis, promeses…, que igual ja en març acabaven com els contactes que no havien aconseguit renovar permanència però que almenys al gener semblaven tenir una arrel ben forta.
Prèvia a l’esmentada selecció d’afectes calia fer-ne altra igual d’important. La que implicava decidir fins a quin punt requeries organitzar el nou any: per setmanes, dies, hores… Preferències que han anat passant per aquests graons de forma gradual i que acabaven per no deixar opció a la improvisació a planificar la jornada amb antelació i una minuciositat esbalaïdora.
Amb diferència, la part més emocionant arribava amb allò referent al calendari. Marcar de forma ben vistosa eixes dates clau: festes, aniversaris…, dies amb un significat especial que abans encerclava amb l’esperança que arribaren el més aviat possible i ara perquè no passen de llarg entre les presses del dia a dia i les llacunes de la meua memòria.
Ja no estrene agenda, l’he substituïda per un simple bloc de notes on les tasques que realitzaré comparteixen espai amb anotacions diverses, dibuixos sorpresa que apareixen de tant en tant, i el desig que el caos regne en algun moment davant la rigidesa d’un dia a dia que demana a crits temps per a bogeries, plaers, mirades, somriures i tot allò que em permeta no encotillar altre any entre les pàgines d’una agenda. Tal volta perquè comence a ser conscient que ja jugue la segona part del partit, no sols vull ser selectiva amb els contactes, sinó també amb el ritme, amb els moments i amb les prioritats del nou any. Aconseguir-ho ja serà altra cosa però de moment, com cada gener, regnen els propòsits.
