Lectores

5 gener 2018 01:00h
Mary Cassatt, \'Auguste llegint a la seua filla\' (detall), 1910. Oli sobre llenç

La jove, asseguda en un sofà de colors càlids que l’embolcalla, està capficada per complet en la lectura d’un llibre que reposa en un coixí del lateral. El seu cos, girat una mica a la dreta, crea, amb el reforç de la franja blava del vestit, una mena de concavitat que acull el volum; alhora, els braços, el coll, el cap i el mateix llibre, al qual s’afegeix la mirada que s’hi adreça, componen un oval inclinat. Dues formes corbes que, tot i la quietud que es respira, doten la composició de cert moviment –que convergeix en els fulls–; més encara, en contraposició a les verticals i horitzontals de l'entapissat, que sostenen amb fermesa el conjunt. Mary Cassatt, en aquesta obra del 1876, apunta en alguns detalls el camí envers l'impressionisme i el caràcter decidit i independent de les dones que pintarà més endavant –malgrat que ara, en aquest sentit, no vegem la contundència amb què les caracteritzarà. Perquè, la pintora nord-americana, igual que les altres artistes –com Berthe Morisot– que es van acostar al nou corrent pictòric, abordaria al llarg de la seua carrera nombrosos aspectes de la vida domèstica –en realitat, els temes que en el món artístic de l'època els permetia, els que es consideraven adequats per a elles, els no problemàtics– i dels canvis que s'estaven produint; uns canvis que afectaven els hàbits quotidians femenins, almenys els de les classes acomodades.

Mary Cassat, 'Jove llegint', 1876. Oli sobre llenç. Museum of Fine Arts, Boston

I la lectura constituïa una de les ocupacions dels estrats socials als quals pertanyien la majoria, una activitat que les acostava a la vida intel·lectual dels homes i indicava les transformacions en marxa. Cassatt va saber captar dins de l'univers reduït de la família en general, i de les dones i els infants en particular, aquelles imatges que –com el fet d’assabentar-se de les notícies a través dels diaris– havien estat vinculades sobretot amb la masculinitat fins aleshores. Només cal veure els retrats de la seua mare amb Le Figaro o el de la seua germana Lydia també amb un periòdic o un altre d'una desconeguda ocupada en el mateix en un jardí. Al contrari que la primera, no sabem quin diari tenen entre les mans aquestes dues últimes, però ben bé podria tractar-se, deixant de banda de les capçaleres generalistes i convencionals, d'algun exemplar de la premsa relacionada amb el moviment feminista sorgida en aquesta centúria. A França, arran de la Revolució del 1848, van començar a publicar-se La Voix des Femmes i L’Opinion des Femmes, unes iniciatives que prompte foren seguides a Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units i Suïssa.

Mary Cassat, 'Fillette en robe bleu', ca. 1908. Pastel sobre paper. Seattle Art Museum

Cassatt es va ocupar amb assiduïtat de la lectura; en la seua producció, trobem dones de totes les edats llegint tranquil·lament en algun lloc de la casa o del jardí i, sovint, transmetent en veu alta els contingut dels llibres als infants: Katherine Cassatt llig als tres nets que, al seu voltant, l'escolten embadalits, en una pintura del 1880; una mainadera fa el mateix amb la petita de la qual té cura, en una altra del 1895, i una mare duu a terme una acció idèntica en un banc a l'aire lliure, en un oli del 1910. Una peça, aquesta darrera, en què el cap de la xiqueta i el llibre, amb unes tapes d'un intens blau de Prússia que destaca enmig dels colors més suaus que predominen, configuren el centre de la composició. El que li imbueix la progenitora serà definitiu en el seu futur. Potser per això, Cassatt també va traslladar al llenç, en diverses ocasions, el resultat d'aquest costum, és a dir, el plaer de la lectura de les més joves. El 1877 va pintar una adolescent capbussada en les pàgines que té davant en un ambient en el qual els blancs i els tons clars dominen i infonen benestar. Quasi trenta anys més tard, el 1910, en Fillette en robe bleu, un pastel sobre paper en què una noia en posició frontal manté la mirada fixa en un volum, la pintora va aconseguir, mitjançant la integració de la llum que penetra a través de la finestra i dels colors de tot el conjunt, amb tocs subtils, en els cabells, en el rostre, en les mans i en les tapes, que el llibre formara part indissoluble de la figura i del seu entorn.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next