Quan comença un any nou, segons les convencions del nostre àmbit cultural, moltes persones fan una llista de bons propòsits que haurien de servir per millorar algun aspecte de les seues vides o, en casos extrems, per millorar-los la vida, així, en general. En algunes ocasions, unes poques persones són capaces d’acomplir els bons propòsits que s’havien assignat. I supose que milloren perquè, almenys, posen de manifest que tenen voluntat i que es poden imposar una disciplina.
Però la majoria de les bones intencions que ens inspira un any nou s’esfumen, poc dalt o baix, tal dia com hui, quan hem de tornar a la rutina, al treball –els qui en tinguen–, a repassar la llista de la compra, a matinar sense ganes, a pagar factures, a menjar de pressa i malament, a canviar bolquers… A viure, en una paraula.
Perquè la voluntat i la disciplina poden millorar les nostres vides però, molt més sovint, és l’atzar, la sort, la fortuna, la posició dels astres o la divina providència, segons les creences de cadascú, el factor que ens permet viure amb dignitat o que ens amarga la vida.
Per als qui consideren que la posició dels astres a l’hora del nostre naixement condiciona el nostre destí, tal dia com hui deu ser un dels millors de l’any per a vindre al món. Un 8 de gener d’anys diferents, van nàixer genis com Elvis Presley, Stephen Hawking o David Bowie. I el mateix dia 8 de gener de 1957 van veure la llum mediterrània, a València i a Felanitx, Nacho Duato i Miquel Barceló.
Cau pel seu pes que no totes les persones que van nàixer un 8 de gener són genials perquè, per començar, no hi ha notícies de cap dona… Hem de suposar, per tant, que per a ser un músic mític, un ballarí excel·lent, un pintor orgànic o un científic revolucionari cal, també, tindre voluntat i ser capaç d’imposar-se una disciplina.
Les persones que no hem estat beneïdes amb el do de la genialitat no necessitem tant: podem ser una miqueta indisciplinades i donar vacances, de tant en tant, a la nostra força de voluntat. Però, si volem viure dignament, no hem d’abaixar mai la guàrdia perquè a més d’estar a mercé de l’atzar, els astres o el dimoni, el nostre destí depén de molts altres factors que ens poden facilitar la vida o convertir-la en un infern.
Les convencions del nostre àmbit social, que ens inspiren bones intencions quan encetem un any nou, ens obliguen a posar les nostres vides en mans d’unes persones que ens haurien de representar en l’àmbit polític, laboral, cultural o municipal. I com que tots formem part d’una o més minories, convé que, quan els atorguem el poder, ho fem amb criteri, sense deixar les nostres vides en mans de l’atzar, la providència o els impresentables que pretenen controlar les nostres idees, la nostra manera de parlar o les nostres preferències a l’hora de gastar-nos els diners que aportem entre tots. Ara tenim un any per davant per a pensar molt bé qui mereix ser representant dels interessos valencians: fem-nos el propòsit de votar amb criteri, trellat i valentia.
