El paraigües de Mary Cassatt

19 gener 2018 01:00h
Edgar Degas, estudis de Mary Cassatt al Museu del Louvre (detall), ca.1880. Clarió i pastel sobre paper

"Hi ha algú que se sent com jo", va dir Edgar Degas quan va veure per primera vegada l'obra de Mary Cassatt al Salon del 1874. I segurament era ben cert si tenim en compte que en aquella època ella afirmava que la pintura de l'artista parisenc havia canviat la seua vida i aconsellava a algunes amistats nord-americanes que adquiriren treballs seus. Malgrat l'admiració mútua, no es van conèixer personalment fins un dia del 1877 que un amic comú va portar Degas al taller d'ella; en aquella trobada, la va convidar a unir-se al grup dels impressionistes i a participar a les exposicions. Una invitació que Cassatt va acceptar "amb alegria", segons va contar després, ja que estava decebuda amb les mostres oficials: al Salon del 1875 li havien rebutjat un retrat que l'any següent havien acceptat pel simple fet d'haver pintat el fons més fosc tal com demanaven les convencions acadèmiques; no fou l'única vegada que li va ocórrer una cosa similar.

Edgar Degas, Mary Cassatt i la seua germana a la Galeria etrusca del Louvre, 1880. Gravat

Assenyala John Rewald que "hi havia en tots dos un idèntic intel·lecte i una passió pel dibuix semblant, encara que ella afegira una mescla de sentiment i de freda vivacitat molt singulars" (Història de l'impressionisme, 1972). Unes coincidències quant als aspectes artístics a les quals calia sumar els motius en què s'inspiraven: la figura humana i la vida moderna –els paisatges no els interessaven gaire. D'altra banda, quant als aspectes personals, malgrat les diferències de sexe i de nacionalitat, també els unia la classe social i la formació: ambdós provenien de famílies de banquers i havien rebut una bona instrucció; l'un, a l'École des Beaux-Arts de París i l'altra, a la Pennsylvania Academy of the Fine Arts. Al llarg de quaranta anys de relació –es va perllongar fins a la mort de Degas–, tot i les discrepàncies que hi van sorgir en alguns moments, el respecte entre ells hi va predominar.

Edgar Degas, Mary Cassatt i la seua germana al Museu del Louvre, 1880. Pastel sobre paper

El període de col·laboració més intens va ser probablement durant la preparació, entre el 1880 i el 1881, de Le Jour et la Nuit, un suplement del diari Le Gaulois que mai no va veure la llum. Havien d'aparèixer gravats seus, a més d'altres de pintors vinculats al moviment, com Camile Pissarro. En algunes de les peces que Degas va dur a terme per a aquest projecte veiem Cassatt i la seua germana al Museu del Louvre, una imatge de la qual va executar nombroses versions en diferents tècniques: dos aiguaforts, almenys cinc dibuixos, mitja dotzena de pastels i dos olis. Una sèrie que constitueix una de les meditacions de l'artista sobre un tema més intenses i prolongades en el temps. Ella, dreta i sempre d'esquena, recolzada en un paraigües, en una posa característica, distingida, contempla les obres en una actitud en certa manera desafiant, mentre Lydia, asseguda en un banc darrere seu llig un llibre que li tapa el rostre en part. Amb les dues figures, sempre forçant el punt de vista, Degas va fer variacions en diversos formats i va introduir-hi el color, sovint combinant mitjans de manera innovadora. Una de les més particulars és una inusual composició vertical amb influències de les estampes japoneses anomenades "de pilar", unes peces admirades per tots dos.

Edgar Degas, Mary Cassatt i la seua germana al Museu del Louvre, 1880. Tècnica mixta sobre paper

Aquests treballs, en els quals va seguir investigant fins al 1885, semblen una mena d'homenatge de Degas a la seua col·lega. Un aspecte a tindre en compte, atès el caràcter difícil del pintor, que tantes enemistats i problemes havia generat entre la resta de companys. Un reconeixement compartit pel col·lectiu dels impressionistes en general, en el qual, no obstant l'escassa presència femenina, la nord-americana fou ben acceptada. En una carta adreçada a Pissarro el 1881 –un moment de crisi interna, causada en bona mesura per Degas–, Gustave Caillebotte escrivia: "Hem de continuar, i continuar només en el sentit artístic, que en definitiva és el que ens importa. Demane, per tant, que a l'exposició participen aquells que han fet alguna contribució de veritable interès, és a dir, tu, Manet, Renoir, Sisley, la senyora Morisot, la senyoreta Cassatt, Cézanne, Guillaumin i, si vols, Gauguin. I ningú més, ja que Degas es nega a presentar-se si preval aquest criteri". Aquestes paraules del protector del grup i també artista manifestaven la gran consideració per les seues aportacions, a l'altura de les dels gran noms, que aleshores ja existia.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next