Qui dia passa, any empeny - 22 de gener

22 gener 2018 01:00h

La nostra societat sembla esgotada després de les celebracions nadalenques, el cap d'any i els reis, que abans eren festes familiars, assossegades, íntimes i que ara ens deixen sense energia i sense crèdit. Per això, en els nostres dies, resulta molt difícil mantindre el ritme de celebracions tradicionals de gener, condicionades pel calendari agrícola, que caracteritzaven aquesta època de l'any fa només un parell o tres de generacions.

La segona quinzena de gener coincidia amb la Setmana dels Barbuts, la més freda de l'any segons la tradició, que comptava amb les commemoracions de sant Antoni i sant Sebastià i culminava, tal dia com hui, amb la celebració de sant Vicent Màrtir o de la Roda, una festivitat que ha quedat reduïda a la ciutat de València.

Fins i tot sant Antoni, que és l'únic sant que ha sabut suportar la pressió de la societat contemporània, ha hagut de retirar-se als caps de setmana per a satisfer les demandes del turisme gràcies a la pervivència d'algunes fogueres d'hivern i de les mascotes, que donen un sentit a les benediccions. Perquè els animals de càrrega o de treball també han desaparegut dels nostres pobles i dels camps valencians.

La ciutat de València, per tant, és ara mateix l'única que commemora cada 22 de gener el martiri cruel, injust i sanguinari que va patir un foraster il·lustre, arrelat a la ciutat, per no voler renunciar a les seues conviccions. Segons una tradició que no resulta fàcil de documentar, el 22 de gener de l'any 304 o, potser, del 305, el jove Vicent va ser cremat, mutilat, crucificat i abandonat en diversos llocs de la València romana fins que els seus enemics, farts de torturar-lo sense trellat, li lligaren al coll una mola de molí, una roda i el tiraren al riu Túria que, per aquell temps, encara portava aigua. Però la voluntat divina o les lleis de la mecànica hidràulica tornaren el cos a la vora i, finalment, algunes bones persones de la ciutat decidiren soterrar-lo en condicions, encara que la història no va respectar el seu descans etern perquè hi ha trossos del cos de sant Vicent repartits per mig món: un braç a la catedral de València, el cor a Lisboa, el cap no sé on...

Però, per les casualitats de la vida, i això sí que està clarament documentat, tal dia com hui de l’any 1768 va nàixer a Solsona un altre màrtir que comparteix moltes característiques de sant Vicent: va ser un foraster arrelat a València, no volgué renunciar mai a les seues conviccions, va ser acusat injustament, empresonat, torturat, martiritzat i, finalment, penjat a la forca, amb el vistiplau de les autoritats locals, que no van moure un dit per defensar-lo.

Al contrari que les i els mestres valencians contemporanis, Gaietà Ripoll va ser acusat per no adoctrinar el seus alumnes, és a dir, per no impartir la doctrina cristiana als xiquets que assistien a les seues classes. Després, com sabem, va ser condemnat a morir en la forca i es va convertir així en l'última víctima de la Inquisició, el dia 31 de juliol de 1826. Una plaça modesta, al Cabanyal, conserva la memòria d'aquell últim màrtir que també va morir per nosaltres o, almenys, per defensar la nostra dignitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next