Necessitem amigues velles

24 gener 2018 01:00h
Emi, Asun i Marieta, feministes d’Alcoi

Trobar-nos, abraçar-nos i vertebrar-nos per a parar-ho tot i construir-ho de nou; totes, juntes. El procés de la #VagaFeminista del pròxim 8 de març ens està aportant experiències i emocions intenses, profundes, revolucionàries. En som moltes, en som diverses..., en processos vitals, en militàncies i activismes, en com comprenem i vivim el feminisme. Està sent un camí molt excitant, ens sabem part de la Història. I també summament enriquidor, ple de descobriments i aprenentatges. Les companyes grans, per exemple, ens desborden amb sabers i pràctiques feministes.

Amb Carme Alemany i Isabel Moga Sempere, històriques de Feministes Indignades de Catalunya, ens adonem de la importància de recuperar la genealogia feminista. Vaga de Totes, iniciativa que ens inspira per a buscar formes creatives de manifestar-nos, beu d’altres mobilitzacions de dones, com les vages del pa (1918), dels lloguers (1930) i en contra dels bombardejos de Barcelona (1936). "Cal recuperar la història de cada lloc on dones abans que nosaltres van fer les seues lluites,” ens recorden.

I en eixes estem.

Emi Pérez Villaplana, Asun Navarro Santos i Marieta Romà Pinillos estan mobilitzant a la vaga des del Col·lectiu 8 de Març, grup de les comarques de l’Alcoià i del Comtat amb 34 anys d’activisme: de “rebel·lia de pau”, diuen. El feminisme va arribar a les terres de l’interior nord d’Alacant prou abans que fora mainstream: club de lectura, il·lustracions de Núria Pompeia als carrers, homenatges a les republicanes i a les treballadores de les indústries tèxtils, trobades amb referents com Justa Montero, mobilitzacions pels drets sexuals i reproductius, viatges a Barcelona, Madrid, València per a connectar-se amb altres agrupacions i omplir-se d’idees i vivències...

“Tornem plenes i ens buidem, contant, compartint-ho tot, perquè hi ha altres formes de viure que a les ciutats i pobles xicotets com els nostres no coneixem,” explica Emi. Amb elles hem aprés la importància que el feminisme arribe a tot arreu i els sentits actuals de l’activisme: “Seguim perquè aportem, perquè aprenem, perquè comprenem millor el món, perquè cal reivindicar més, perquè ens manté vives”, assenyala Asun. “Per a ésser veritablement lliures”, afegeix Marieta.

Per què no les escoltem més?

"Necessitem amigues velles, però velles de veritat. Les que porten en el feminisme trenta, quaranta anys. Cal escoltar-les, publicar els seus llibres, muntar esdeveniments perquè ens conten com va ser llavors, com ho veuen ara, que han aprés. Assegurar-nos que tenen peles, que no estan malvivint, que no estan soles. Són sabies i estan molt cabrejades i val la pena conéixer les seues raons. Són unes bruixes, unes velles bruixes disfrutadores de la vida, i a moltes ens les estem perdent", escriu la llibrera Alba Varela Lasheras en l’Agenda de las Mujeres 2018.

Hi són referents i història viva. Fem el futur, juntes. Celebrem-nos, totes.

next