Irene em conta que va estar en la Brigada Feminista a Palestina fa ara dos anys. I jo flipe! És una conversa via Telegram. Parlem de les nostres connexions amb el Vinalopò Mitjà i El Pinós. També coneix Zahyra! Ens sentim més animades. La mort d’Ainhoa, companya de Castelló, ens va trencar el cor l’altra nit. I encara com ella, a València, i jo, a Elx, ens van poder abraçar mitjançant bits.
Construir la #VagaFeminista8M amb les nostres mans està sent un procés certament esgotador: assembles obertes setmanals, reunions quasi a diari amb col·lectius, entrevistes als mitjans de comunicació, treball en xarxa a nivell local, territorial, estatal i internacional per buscar suports i consensos, planificar i coordinar accions; carretera amunt, carretera a baix des del juliol passat, el telèfon mòbil sonant tothora… La experiència, tot i així, està sent fascinant en molts sentits, perquè quan pensem juntes com parar-ho tot, ens estem vertebrant políticament i emocionalment, i això sí que és revolucionari.
“Les eines de l’amo no desmunten mai la casa de l’amo”, escriu Audre Lorde. Construir un món radicalment diferent implica generar un nou discurs i unes noves pràctiques socials. I en eixes estem, prenent la paraula, recuperant la veu, ocupant els espais i posant la vida i els afectes en el centre. La vaga feminista és una acció de resistència i de canvi real i radical i no acabarà el 8 de març.
Ens hem connectat a escala planetària per rebel·lar-nos contra un model econòmic, polític i social biocida, generador de desigualtats i violències; que ens cosifica, ens aliena, ens depreda; que ens vol productives, precàries i cansades, perquè així ens fan vulnerables i controlables, perquè així ens mantenen en la domesticitat. Ens hem connectat per estar més unides, per articular les nostres lluites, per crear espais segurs on desenvolupar lliurement els nostres talents i creativitats; per acompanyar-nos, escoltar-nos i contar-nos; per abraçar-nos… Unides per una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions, començant per les nostres.
Estem emocionades. Sentim que tindrem èxit. Ens sabem moltes, ens sabem fortes. Venim de lluny… Potser no ho parem tot el 8 de març, potser sí (mai abans ho hem intentat, qui sap?), però ja som aquí, totes, juntes; ja no ens poden silenciar…
